Raons per les quals oposar-se a l’OPA del BBVA sobre el Banc de Sabadell

Després de que la Comissió Nacional de Mercats i Competència es mostrara favorable a l’OPA del BBVA sobre el Banc de Sabadell, ara és el Govern d’Espanya el que haurà de prendre una decisió al respecte. El Govern espanyol s’ha mostrat reticent des del primer moment a aquesta operació per una qüestió de concentració del mercat. Efectivament, de produir-se l’adquisició, BBVA consolidaria la segona posició del rànquing de bancs al mercat financer espanyol amb uns actius totals de poc més d’un bilió d’euros, per darrere del Banc de Santander amb 1,79 bilions d’euros i per davant de CaixaBank amb 613.457 milions d’euros. Els quatre bancs representen el 75% de la quota del mercat bancari espanyol.

En general, les fusions i adquisicions bancàries suposen un cost social important, que es tradueix en una reducció de la competència, la qual cosa significa que els bancs tenen cada vegada més poder de mercat i de negociació davant els consumidors, afavorint els abusos i el frau. A més, aquestes operacions solen desencadenar el tancament d’oficines i l’acomiadament de treballadors del sector. El tancament d’oficines augmenta l’exclusió financera, la qual cosa significa que la ciutadania té menys possibilitats d’accedir als productes i serveis financers, sobre tot en les poblacions de l’interior i amb menys habitants, que són els llocs on primer eliminen oficines per motius purament de rendibilitat econòmica. Açò, és encara més greu en un país com Espanya on el grau de bancarització de l’economia és molt alt, és a dir, on per a evitar l’exclusió social necessàriament s’ha de tindre un compte bancari. Per a cobrar la nòmina, per a cobrar la pensió, per a pagar les despeses de la llum, el gas, l’aigua, ... cal tindre un compte bancari. Totes aquestes qüestions suposen raons de sobra per a oposar-se a aquesta OPA, ja que suposaria augmentar encara més la concentració d’un sector que ja està molt concentrat.

D’altra banda, l’existència de bancs de grans dimensions com el que resultaria d’aquesta operació, augmenta l’anomenat risc sistèmic. El risc sistèmic existeix quan un banc té una grandària tal que la seua insolvència pot provocar un efecte dominó que afecte al conjunt del sistema bancari, provocant una greu crisi financera i econòmica. És el que s’anomena “massa gran per a poder fallir”, com veiérem durant la crisi financera mundial del 2008, que ens afectà especialment a l’Estat espanyol i al País Valencià, i que suposà la necessitat de demanar un rescat bancari a l’ Unió Europea per a evitar que els bancs més grans entraren en crisi i que ens va costar al voltant de 65 mil milions d’euros, dels quals 42 mil milions foren finançats amb diners públics, segons xifres del Banc d’Espanya. Al País Valencià suposà una gran destrossa del nostre sistema bancari, amb la desaparició d‘entitats tan importants com Bancaja, la CAM i el Banc de València. Imaginem-nos, per un moment, que el nou banc BBVA-Sabadell entrara en crisi i haguérem de finançar-lo amb diners públics; és el que s’anomena la socialització de les pèrdues d’empreses privades.

Però a més, en el cas de l’OPA del BBVA sobre el Banc de Sabadell es donen unes circumstàncies que encara poden suposar efectes més negatius, a més dels descrits fins ara. Ambdós bancs tenen un model de negoci molt diferent, que els fan incompatibles. Mentre Banc Sabadell és un banc arrelat al territori i enfocat al finançament de la xicoteta i mitjana empresa i dels autònoms, BBVA és un banc enfocat a la internacionalització i al finançament de gran empreses i grups empresarials. Són dos models de negoci totalment diferents, que de produir-se l’OPA, el més probable és que el model del BBVA s’ imposara sobre el model del Sabadell, la qual cosa tindria un efecte realment negatiu en el teixit productiu de determinats territoris, especialment els ubicats a Catalunya i País Valencià, que és on Banc Sabadell té la seua major quota de mercat. De fet, açò ha preocupat especialment a la Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC), ja que la seua decisió favorable a l’OPA ha estat condicionada per l’aprovació de restriccions que s’imposarien al BBVA per tal d’ evitar parcial o totalment aquests efectes negatius en el model de negoci de Banc Sabadell. La CNMC exigirà al BBVA unes majors garanties sobre el crèdit a PIMES i el servei de pagaments per mitjà de TPVs, així com el finançament als autònoms. Són condicions que mostren amb claredat les diferències entre els models de negoci de ambdós bancs i que de produir-se l’OPA posen en perill, com ja em assenyalat, una part important del teixit productiu i econòmic del nostre País.

En definitiva, la cordura i la racionalitat aconsellen no recolzar aquesta operació bancària, que amb molta probabilitat podria suposar un cost econòmic i social de grans dimensions, a més del perill del risc sistèmic i de possibles noves crisis financeres. Els dos bancs, per si sols, son entitats consolidades en el mercat financer, i cadascun d’ells realitza una tasca diferent. El País Valencià es pot veure realment afectat per aquesta OPA, no per la pèrdua de la seu social, que pareix que tant preocupa als polítics, si no per les conseqüències que pot tindre, tant per a la societat a través dels seus costos socials, com per als sectors econòmics, en particular, per a les PIMES i els autònoms.