Les pel·lícules 'ocultes' de Mallorca disponibles ara per al públic: d'Alcalá Zamora als hidroavions italians
LLEGIR EN CASTELLÀ
Quan els germans Lumière van rodar els obrers sortint de la seva fàbrica el 1985, estaven provant el cinematògraf, rodant el primer que tenien davant. De la mateixa manera que ho van fer ells, els primers cineastes mallorquins van assajar amb les càmeres gravant allò que els envoltava. Un dia d'excursió a la Serra de Tramuntana, una tarda de sol i platja, una festa ciclista o una desfilada són algunes de les escenes que van ser retratades pels Lumière de l'illa, pioners desconeguts d'un cinema que mostra un paisatge preturístic i apropa els espectadors als seus ritus, costums i moments històrics.
“Aquestes primeres pel·lícules, com les de les excursions, es caracteritzen per mostrar un entorn immediat, de la mateixa manera que ara ho fem nosaltres amb els nostres mòbils”, explica l'especialista en història del cinema Magdalena Brotons, professora de la Universitat de les Illes Balears (UIB). “Més endavant van arribar els documentals i algunes de les primeres ficcions que es conserven avui dia com Flor de espino el 1925 i El secreto de la Pedriza el 1926”, explica la investigadora.
Més de setanta pel·lícules componen el catàleg de l'Arxiu del So i la Imatge de Mallorca (ASIM) recentment posat a l'abast del públic general a la Plataforma Fílmica Online Espanyola (PLATFO), impulsada pel Ministeri de Cultura a través de l'Institut de Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA). Entre aquestes cintes destaquen aquelles primeres filmacions a les illes, moltes d'autoria desconeguda, així com les obres d'autors com Josep Truyol, Bartomeu Morlà Fornès, Josep Maria Verger Llinàs, Gabriel Mayans, Nicolau Tous Escoubet i fins i tot el reconegut fotògraf Ramón Masats, mort l'any passat, entre molts d'altres.
“Aquesta col·lecció arriba ara gràcies a la signatura del conveni que vam fer l'any passat amb el Ministeri de Cultura. Des de llavors, hem estat treballant intensament per posar el nostre arxiu en aquesta nova plataforma, que segur que serà molt beneficiosa. De moment, es pot trobar aproximadament la meitat del nostre arxiu”, comenta Xisco Bonnin, director de l'Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca (ASIM), que recentment ha participat Projectem el passat a la Filmoteca de Catalunya, on es van poder veure cinquanta films creats a Espanya durant els anys 1915 i 1916.
“Existeix un projecte previ en què col·laborem, anomenat Memòria cinematogràfica Pirineus-Mediterrani, juntament amb la Filmoteca de Catalunya, l'Institut Jean Vigo i La Cinémathèque de Toulouse, i que va servir d'avantsala a aquesta nova presentació de l'arxiu. Volem donar a conèixer les pel·lícules menys conegudes per al públic, com la cinta dedicada 1917, i des d'aquí avançar cap al present”, afegeix.
Pel·lícules històriques: Catalina Thomàs i arquitecte Bennazar
Bonnin avança que tenen previst organitzar una presentació pública, durant els propers mesos, de la col·lecció de l'ASIM en aquesta nova plataforma pública de streaming. Algunes d'aquestes pel·lícules “són molt poc conegudes”, com La Fiesta del Pedal, un documental d'onze minuts sobre una festa celebrada pel Veloz Sport Balear, societat esportiva fundada el 1896 a Palma per promoure el ciclisme. Aquest film mostra la sortida d'un grup de ciclistes de la plaça d'Espanya de Palma, que van passant pels carrers fins arribar a l'Arenal. Hi apareixen diferents participants, escenes curioses, l'arribada de les autoritats i un ball popular.
D'altra banda, el director de l'arxiu mallorquí també destaca una sèrie de pel·lícules que van ser rescatades pel fotògraf Ramon Serna a un mercat ambulant de Barcelona fa més de quaranta anys. “Jo era allà de viatge per una visita de feina i me les vaig trobar passejant per la ciutat, encara recordo com va ser d'emocionant trobar-les per primera vegada”, relata el fotògraf de 82 anys a elDiario.es, que no va dubtar a comprar aquelles tres bobines quan va veure els títols manuscrits en aquelles llaunes antigues.
Tot i això, quan va arribar a casa es va adonar que no podia veure les pel·lícules perquè estaven en format 9,5mm. “Vaig demanar un projector a un company, les vam veure i ens vam adonar que es tractava d'un material històric de primera qualitat. A les tres bobines que vaig comprar hi havia quatre pel·lícules que mostren la canonització de la beata Catalina Thomàs, una excursió a la Serra de Tramuntana, un viatge al tren de Sóller i la construcció de la plaça de toros.
El fotògraf Ramón Serna va rescatar en un mercat ambulant de Barcelona una sèrie de pel·lícules fa més de quaranta anys. 'Jo era allí de viatge per una visita de treball i me les vaig trobar passejant per la ciutat. És un material històric de primera qualitat. En les tres bobines que vaig comprar es trobaven quatre pel·lícules que mostren, per exemple, la canonització de la beata Catalina Thomàs', relata a elDiario.es
Durant els anys noranta, Serna va voler donar visibilitat a aquestes cintes històriques i va aconseguir parlar amb la televisió autonòmica de Balears, que es van oferir a pagar l'enviament de les bobines a un laboratori a Austràlia. A canvi, el fotògraf els va oferir els drets de les pel·lícules. Més endavant, li va proposar a Xisco Bonnin els originals i les còpies digitalitzades per a l'ASIM a un preu simbòlic perquè quedessin en un lloc segur. “Teníem suposicions sobre l'autoria d'aquelles pel·lícules, perquè per l'època en què van ser gravades, eren de molta qualitat, però mai no vam aconseguir trobar el nom”, conclou Ramon Serna.
Al pi balear
Entre les primeres pel·lícules dedicades a les excursions obertes al públic en aquesta plataforma també es troben altres com l'Excursió a l'avenc de Son Pou, rodada en 1928 per un autor desconegut, que mostra una excursió per les famílies Britard, Roca i Vert. De la mateixa manera, hi ha cintes dedicades a moments històrics com la d'un autor desconegut que va filmar l'arribada de les sis esquadrilles d'hidroavions italians de l'Aerobrigata del general Francesco de Pinedo en 1928 o la gravació de la visita del president de la II República, Niceto Alcalá Zamora (1877-1949), al moll de Palma el 31 de març de 1932, on és rebut per l'alcalde de Palma, Francesc de Vilallonga i Fàbregues (1856-1932).
Un dels autors més destacats de la col·lecció ASIM és Mayans Gabriel (1913-1977), advocat i periodista espanyol que va ser regidor de cultura de l'Ajuntament de Palma. Entre les seves pel·lícules hi ha, entre d'altres, els documentals que va dedicar al llarg dels anys als molins de vent, al tren de Sóller, a la caça a l'illa, a pobles, als viatges amb vaixell. La seva pel·lícula Al pi balear, amb imatges de pins, penya-segats i el mar, il·lustra el poema El pi de Formentor de Miquel Costa i Llobera. Tot i això, a més de l'interès per narrar el seu propi present, Mayans també va incidir en l'amenaça dels excessos de l'urbanisme en espais naturals amb un documental sobre les famoses platges des Trenc.
Aquest esperit també es veu reflectit en La isla del sol, un reportatge de Juan Ignacio Company a finals dels anys setanta centrat al municipi costaner de Calvià, un dels centres turístics més importants d'Espanya. Segons ASIM, aquesta obra “estableix un paral·lelisme entre la conquesta del rei Jaume I el 1229, que va desembarcar a les costes de Santa Ponça, i l'actual invasió de turistes, principalment procedents del Regne Unit, França, Alemanya i els països escandinaus”. El reportatge planteja un viatge amb profusió d'imatges aèries i, sobretot, de les platges, explicant-se detalladament les infraestructures turístiques del municipi com hotels, bars, restaurants, discoteques i camps de golf.
La Mallorca turística
D'altra banda, es poden trobar els primers anuncis publicitaris amb què es començava a crear i vendre la imatge turística de les illes promoguda per les institucions durant els anys setanta i vuitanta. Bon exemple d'això és una de les pel·lícules de Nicolau Tous filmada durant una volta amb vaixell a Mallorca organitzada per Foment del Turisme de Mallorca en ocasió del seu 75è aniversari o Les illes de la calma, un documental realitzat el 1966 pel reconegut fotògraf català Ramón Masats que va ser doblegat a l'anglès i es mostra en la mateixa línia que els altres reportatges promocionals.
Encara que gran part d'aquests materials van ser dirigits per creadors estrangers com l'actor nord-americà Jack Webb a But do you really know Mallorca?, una obra audiovisual on l'actor Xesc Forteza recorre els llocs i activitats més emblemàtics i típics de la incipient Mallorca turística com el nucli antic de Palma i alguns pobles com Sóller, Alcúdia i Valldemossa, però també llocs com la finca de Raixa (Bunyola), les festes de Sant Antoni a Sa Pobla, o balls populars.
Finalment també es poden veure llargmetratges pioners com Mallorca, de Josep Maria Verger Llinàs, un documental rodat el 1927 que recull paisatges i monuments de tota l'illa. Durant gairebé una hora i mitja de metratge, aquesta cinta explora la ciutat de Palma a través de les classes populars i costums de l'època. Es veuen retratats pescadors, filadores i camperols. També mostra els pobles de Mallorca, l'enclavament de Torrent de Parells a Escorca i els diferents castells rocosos i coves de l'illa, a més de jornades de treball durant la verema i balls típics i tradicionals.
Pel·lícules de “més de cent anys”
Magdalena Brotons, que forma part del Grup de Recerca en Orígens del Cinema (GROC), celebra la “important tasca” dels arxius de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera per preservar el patrimoni audiovisual que “fins fa dos dies no era digital i que amb molta facilitat podrien haver-se perdut”. “Malgrat que potser no són pel·lícules per al gran públic, poden arribar a generar molta curiositat per ser pel·lícules de fa més de cent anys en alguns casos, que ens mostren com es feia cinema antigament i que són referències històriques i antropològiques imprescindibles”, explica l'especialista en la història del cinema.
Malgrat que potser no són pel·lícules per al gran públic, poden arribar a generar molta curiositat per ser pel·lícules de fa més de cent anys en alguns casos, que ens mostren com es feia cinema antigament i que són referències històriques i antropològiques imprescindibles
De fet, al llarg del seu treball com a investigadora, Brotons també ha trobat algunes pel·lícules que després ha posat a disposició dels arxius. Com a investigadora del cinema francès, va descobrir per casualitat dues cintes al Centre Nacional du Cinéma et de l'imatge anime (CNC) de París que actualment es conserven als arxius de Menorca. Les pel·lícules mostren paisatges de l'illa i una persona elaborant el tradicional formatge de Maó.
“Desconec si aquestes pel·lícules i les dels arxius de la resta de les Illes pujaran a Platfo, a més de les de Mallorca, però seria una idea fantàstica”, expressa Brotons, que recorda que després d'aquelles dues pel·lícules en va trobar una tercera que va ser rodada, ni més ni menys, que el 1912, i que forma part de l'arxiu de l'ASIM. Segons explica, “totes les pel·lícules d'aquesta època marquen una sèrie de tòpics sobre les illes que després s'aniran repetint al llarg dels anys fins avui”.
0