La barca centenària 'Rafael', la joia nàutica que ara serà pública
LLEGIR EN CASTELLÀ
Construït el 1915 pel mestre fuster Bartolomé Llompart Mateu, el 'Rafael' és una de les últimes barques de bou mallorquines. Durant dècades, va ser utilitzada com a embarcació de pesca tradicional passant de generació en generació dins de la mateixa família fins que, el 1979, la crisi del sector pesquer va obligar a la venda. Tot i això, després de gairebé mig segle, aquesta joia nàutica podria ser recuperada molt aviat per formar part del patrimoni marítim de les Illes Balears.
Segons han expressat recentment des del Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca, s'ha reservat una partida de 220.000 euros dels romanents de tresoreria del 2024 amb la intenció de comprar aquesta peça nàutica d'alt valor cultural amb l'objectiu de “garantir la conservació d'una embarcació amb un valor cultural i històric important”. L'embarcació formaria part de la família de barques que actualment es troben a les illes, com 'Bartolomé', 'Valldemossa', la 'Balear' i el 'Nuevo Tomás'.
Bàrbara Terrasa Pont és autora, juntament amb Pere Antoni Oliver Reus, del llibre Les barques del bou de Mallorca, editat fa un any per la Universitat de les Illes Balears (UIB). “La pesca del bou data del segle XVII i funciona amb dues barques de llaüt que naveguen juntes per mantenir la xarxa oberta entre elles. Popularment se'n deia de bou perquè visualment recordaven dos toros llaurant la terra, però al mar”, explica a elDiario.es.
Al llarg del temps, aquest tipus d'embarcacions va anar evolucionant a través de diferents generacions que l'autora explica al llibre. “Les primeres són les que es van construir fins a l'any 1920, que eren barques de bou amb vela llatina i tenien entre 10 i 12 metres. Posteriorment, van arribar les barques a les quals es va afegir un motor, les barques ja construïdes amb el seu motor integrat dels anys cinquanta i seixanta, que tenien la popa rodona i es pintaven de colors, les barques de vint metres amb més aplicacions tecnològiques per a la pesca fins a les embarcacions actuals amb una cabina coberta. Però les barques de bou sempre s'han distingit, tradicionalment, per tenir la vela llatina i navegar en parella”.
I què és el que fa aquesta barca tan especial per al patrimoni marítim? Segons el president de l'Associació d'Amics del Museu Marítim de Mallorca, Manolo Gómez, la 'Rafael' té els seus orígens l'any 1915, al barri de Santa Catalina a Palma. “Amb el pas del temps, la barca, que va ser heretada per una neta d'armadors, es va voler convertir en una d'esbarjo, però finalment es va convertir en una embarcació de xàrter després de ser restaurada a Catalunya, on es va utilitzar per a esdeveniments, casaments, programes educatius i diferents activitats”.
Amb el pas del temps, la barca, que va ser heretada per una neta d'armadors, es va voler convertir en una d'esbarjo, però finalment es va convertir en una embarcació de xàrter després de ser restaurada a Catalunya, on es va utilitzar per a esdeveniments, casaments, programes educatius i diferents activitats
Construïda per les drassanes Llompart de Palma, seguint la tradició constructiva dels mestres d'aixa de Mallorca, aquesta barca té unes dimensions de 12,9 metres d'eslora i una capacitat per a 25 passatgers. “La barca va néixer quan Jaime Picornell i Bartolomé Font van encarregar a les drassanes Llompart la construcció de dos vaixells bessons, 'Rafael' i Bartolomé, que són parella natural ja que sempre sortien juntes i es van crear per fer-ho”, afegeix Manolo García.
Als seus orígens, la tripulació del 'Rafael' constava d'entre cinc a vuit persones. La pesca la feien entre els mesos de febrer a octubre en jornades que anaven des de les 16 hores fins a les 7 hores del dia següent. El compliment d'aquests horaris era estricte, prenent nota del rol a les arribades a cada port. En aquella època, les barques havien de portar pintat de vermell la matrícula per a la seva identificació i no podien sortir a pescar si no tenien tota la dotació.
Més tard, una dona de Santa Catalina va quedar com a hereva i, en no poder convertir-la en una d'esbarjo pel seu alt cost, la va vendre. A partir d'aquí, la barca viatja fins a Catalunya, on els nous propietaris hi fan una sèrie de modificacions i funden una associació i l'empresa Tela Marinera (Costa Brava) i la dediquen al xàrter, per a esdeveniments i diferents activitats educatives. “Finalment, el darrer propietari, Joan Santolària, fundador de Tela Marinera, es va jubilar l'any passat i, com ja no podia portar-la, el Consell de Mallorca s'hi va interessar”, conclou Gómez. Després de la seva jubilació, va morir el passat any deixant un important llegat per a la cultura marinera.
Viure d'esquena al mar
Pel que fa a la recuperació d'aquesta joia nàutica, els experts consultats assenyalen que el retorn d'aquesta peça és una “gran notícia”, però, alhora, critiquen una manca de cura en general sobre el patrimoni marítim. “S'ha de recuperar, però nosaltres reivindiquem al Museu Marítim de Mallorca per a fer front com toca en feines de conservació i difusió del patrimoni”, comenta Manolo Gómez.
“Tenim un patrimoni enorme que es fa molt visible a Mallorca perquè qualsevol persona de l'illa té un oncle, un pare o un avi que ha tingut alguna cosa a veure amb el mar i no entenem que es menyspreï així el patrimoni i visquem sempre d'esquena al mar”, assegura l'expert.
En aquest sentit, Bàrbara Terrasa Pont expressa que “el 'Rafael' ”no s'hauria d'haver anat i el Consell de Mallorca hauria de fer més esforços per conservar el patrimoni marítim“. I afegeix: ”Que es recuperi està molt bé, però cal augmentar les cures cap al patrimoni que encara és aquí, com la barca Valldemossa, que està pendent d'arreglar“.
El periodista David Oliver, editor de la revista Mardemars juntament amb el també periodista Javier Matesanz des del 1999 fins al 2005, explica que queden poques barques de bou d'aquella època. Fa més de vint anys, a la seva revista va explicar com, amb el suport del Museu de la Pesca, l'Ajuntament i el Port de Palamós, el 'Rafael' es va transformar en una escola vivent del patrimoni marítim.
“Des del seu port base a Palamós, realitza navegacions participatives, cursos de vela llatina, rutes històriques i programes escolars. Un dels primers i més reeixits va ser la Ruta Josep Pla, que commemorava el centenari de l'escriptor empordanès amb lectures dels seus textos a bord durant la travessia cap a les Illes Formigues”, escrivia en un article de 2020 on explicava que la tripulació principal d'aquella època estava formada Raül Mata com a patró i armador, Joan Santolària com a copropietari i marí professional i Antoni Solsona com a tripulant, al costat d'un equip de voluntaris.
Quina barca es vol recuperar? El debat sobre la restauració
Més enllà de la recuperació del 'Rafael' i des d'una perspectiva crítica, David Oliver es mostra preocupat per la política de restauracions de les embarcacions. El periodista afirma que “el més important” és el debat sobre “quina barca es vol recuperar”, ja que, en molts dels casos, les barques es restauren amb la forma de barques allunyades del model original.
En aquest sentit, Oliver explica que hi ha diferents opcions de restauració d'embarcacions marítimes: “D'una banda, hi ha les restauracions en origen, on es prioritza el criteri de preservació patrimonial, les restauracions a partir de com arriben les embarcacions a la restauració i, finalment, les restauracions de postal”.
“Hi ha molta incultura sobre aquestes barques i normalment no es percep quan no s'han basat en les formes antigues. Seria interessant saber si aquesta vegada es tindrà un criteri patrimonial per restaurar el 'Rafael', perquè algunes embarcacions s'han restaurat afegint rodes al disseny i això és com si a un talaiot se'ls inclogués una instal·lació elèctrica”, conclou amb ironia.
Hay mucha incultura sobre estas barcas y normalmente no se percibe cuando no se han basado en las formas antiguas. Sería interesante saber si esta vez se va a tener un criterio patrimonial para restaurar al Rafael, porque algunas embarcaciones se han restaurado añadiendo ruedas a su diseño y eso es como si a un talaiot se les incluyese una instalación eléctrica
El 'Rafael', un vaixell que sempre va pertànyer a la mateixa família passant de pares a fills, podria tornar com una càpsula d'un temps passat que es va estancar amb la crisi de la pesca. Joan Font va ser l'últim familiar que el va mantenir abans de la venda el 1979, pescant a la barca des dels seus tretze anys fins que en va fer seixanta. Aquesta venda va salvar literalment la barca de ser destruïda per les lleis marítimes de l'època, que obligaven a destruir vells vaixells de pesca. Des de llavors, a 'Rafael' se l'ha trobat a faltar.
0