Els ciutadans valencians afectats per la DANA suspenen el procés de recuperació i reconstrucció

Els ciutadans valencians afectats per la DANA del passat 29 d'octubre de 2024 tenen una percepció majoritàriament crítica amb el ritme i l'enfocament que s'ha donat a la recuperació i la reconstrucció de les comarques que van patir les inundacions i la gran barrancada, segons l'enquesta llançada per el Diario.es i Placemaking Europe entre els dies 4 i 25 d'abril. Tot i haver-hi algunes diferències entre els diferents àmbits, el patró general apunta a una insatisfacció significativa, especialment en aspectes socials i econòmics. La valoració general del procés de recuperació obté una mitjana de només 3,43 sobre 10, amb una mitjana de 3,0. Això indica que la majoria de persones enquestades consideren que la resposta institucional i social a la DANA ha estat clarament insuficient. De fet, la meitat de les valoracions es concentren entre l'1 i el 4, reflectint una percepció molt crítica i insatisfactòria. Només una petita minoria puntua per damunt del 6, i les valoracions més altes (9 i 10) són pràcticament inexistents entre les 1.424 persones que han participat a la consulta.

L'enquesta que hui publica elDiario.es juntament amb Placemaking Europe forma part de la iniciativa Innovació per a la Reconstrucció. Reconstruint València després de les inundacions de la DANA i té com a principal intenció fer un procés d'escolta i treball amb la ciutadania per conèixer les necessitats i prioritats dels processos de recuperació llançats per les diferents administracions. Les respostes mostren un desig clar de canvi, però també diversitat d'enfocaments i matisos. El 54,1 % del total vol reconstruir de manera completament diferent i millor i més de la meitat de les persones participants volen un canvi profund en l'enfocament territorial i urbanístic. Un 37,1% vol millorar, però mantenint l'essència i només un 2,7% vol restaurar les coses com estaven.

Respecte a la reconstrucció, les Infraestructures són l'àrea més ben valorada, amb una mitjana de 2,89 i una mitjana de 3,0 sobre 5. Això indica que, malgrat una certa percepció de lentitud, hi ha una part important de la ciutadania que considera que la recuperació d'infraestructures va avançar a un ritme acceptable. A la reparació d'habitatges, les valoracions baixen clarament, amb una mitjana de 2,23 i una mitjana de 2,0, reflectint una percepció de retard generalitzada. Moltes persones afectades consideren que la resposta per reparar les llars ha estat insuficient i lenta.

La recuperació econòmica també es valora de forma negativa, amb una mitjana de 2,32 i una mitjana de 2,0. Això evidencia que els efectes econòmics de la DANA continuen sent una preocupació greu, també amb una recuperació percebuda com a lenta. La recuperació psicològica i social és la pitjor valorada de totes. La mitjana de 1,96 i la mitjana de 2,0 mostren una preocupació molt elevada. La ciutadania sent que la reconstrucció emocional i comunitària ha estat especialment desatesa.

Qui ha de liderar la recuperació i com ha de ser el futur

Les respostes també mostren una ciutadania amb valors clars i molt definits sobre els lideratges i les prioritats en la reconstrucció. Un 81% dels participants afirma que està totalment d'acord que cal replantejar la nostra relació amb el clima i l'aigua, i prop del 80% també defensa canviar fonamentalment el model de planificació urbana i territorial. Hi ha una àmplia coincidència (94%) que les persones més vulnerables haurien de ser la prioritat en qualsevol acció de recuperació. Pel que fa a la governança, la majoria de persones consideren que la recuperació hauria de ser liderada per les institucions públiques (82,9%), però amb un grau significatiu de suport també a la idea que hauria d'estar liderada directament per les persones afectades (30,2% d'acord o totalment d'acord). Pel que fa a la reubicació en zones segures, el 72% considera acceptable traslladar activitats econòmiques i el 86% també acceptaria traslladar habitatges. Aquestes dades apunten cap a una societat disposada a acceptar transformacions profundes, però també vol formar part activa de les decisions.

Per institucions, la Generalitat Valenciana és la que ix més malparada de l'enquesta. Un 87,4 % dels enquestats desconfia de la institució presidida per Carlos Mazón, mentre que al voltant de la meitat la població preguntada té algun grau de confiança als ajuntaments i al Govern d'Espanya. Sense dubte, són els moviments socials i els veïns els actors que ofereixen més confiança per al procés de recuperació. Al gràfic s'observa la diferència de percentatges entre el govern autonòmic i els altres actors sobre els quals s'ha consultat.

I per a aquesta presa de decisions del seu futur, el 85,8 % dels enquestats considera molt important aplicar una planificació urbana més estricta per previndre nous desastres. Altres mesures com els incentius per a la reubicació voluntària (41,5%) o l'educació climàtica (57,9%) també són valorades, però amb un nivell de consens menor. Sobre les accions immediates a realitzar, el 82,8% de les persones enquestades consideren molt important la reparació i millora de les defenses contra inundacions i sistemes de drenatge.

Mostra de l'enquesta i procés de recollida d'informació

En total i entre els dies 4 i 25 d'abril, 1.424 persones han participat a la consulta Innovació per a la Recuperació, revelant prioritats clares per a una transformació del territori i recuperar-se d'una manera justa.

El 33,6% de les persones participants (479 de 1.424) declara haver estat afectada directament per les inundacions provocades per la DANA, de les quals 363 respostes indiquen haver rebut ajuts econòmics, cosa que representa un 75,7% de cobertura entre les persones afectades. Un total de 895 persones (64,2%) afirmen haver participat personalment en tasques de recuperació o de suport comunitari. El 43,7% del total de participants han estat voluntaris, el 37,6% han donat diners i el 24,4% han participat en accions d'activisme.

Les dades mostren una representació territorial molt concentrada a la província de València i, en especial, al conjunt de municipis afectats per la DANA del 29 d'octubre del 2024. Si agrupem els codis postals per municipi, veiem que Catarroja i els municipis veïns de l'Horta Sud (Albal, Massanassa, Sedaví, Sedaví, Paiporta, Torrent, Aldaia, Alaquàs i Picanya) acumulen conjuntament més de 300 respostes. També destaquen les contribucions de diversos barris de València ciutat –com Benimaclet, Russafa, Patraix, Marxalenes o Ciutat Vella– que reflecteixen una participació urbana significativa. A més, la presència de municipis com ara Algemesí i Alzira confirma l'abast comarcal de les respostes.

Sobre la metodologia i la iniciativa

L'enquesta, així com l'anàlisi detallada dels resultats, ha estat conduïda per l'equip de Placemaking Europe, una fundació europea i xarxa internacional de professionals que impulsa la transformació de les ciutats posant les persones al centre del disseny i la gestió de l'espai públic.

El procés participatiu tindrà tres fases. La primera és l'enquesta amb els resultats de la qual es publiquen hui. La segona ha estat un grup col·laboratiu que es va reunir a la seu d'elDiario.es a la Comunitat Valenciana aquest 30 d'abril passat. El grup de treball va estar format per actors cívics, culturals, científics i empresarials amb acció directa a la recuperació. Mitjançant tècniques de mapeig col·laboratiu i intercanvi entre iguals, els participants van identificar iniciatives en marxa, necessitats no cobertes i possibles aliances.

El procés culminarà amb un fòrum públic el 7 de maig a Catarroja (un dels municipis més afectats), acollit per la Florida Universitària. l?L'esdeveniment reunirà governs locals, organitzacions cíviques, experts internacionals i representants del Govern d´Espanya i la Diputació de València per debatre sobre recuperació a través de quatre punts clau: participació ciutadana, desenvolupament territorial, infraestructura hídrica i connexió local-internacional.