PP i Vox rebutgen retirar els noms de carrers, les plaques i els monuments amb simbologia franquista a les Balears

Enmig de les negociacions dels Pressupostos autonòmics del 2025, amb Vox redoblant la seva pressió al PP perquè derogui la llei balear de memòria democràtica a canvi de donar suport als comptes, conservadors i extrema dreta han tombat una iniciativa dirigida, entre altres punts, a reclamar al Govern la retirada d'elements i vestigis antidemocràtics del paisatge urbà de Balears, com les plaques amb simbologia feixista, els monuments als “caiguts” i els noms de carrers dedicats a aquells que van col·laborar amb el cop d'estat de 1936 o amb la repressió franquista, tal com obliga la normativa que els de Santiago Abascal volen suprimir.

Durant la Comissió Assumptes Institucionals i Generals celebrada aquest dimecres al Parlament, ambdues formacions han emès set vots en contra d'aquesta Proposició No de Llei (PNL), defensada per Podem (Grup Mixt), davant dels sis vots a favor de la pròpia formació impulsora, PSIB-PSOE i Més per Mallorca.

Durant la seva intervenció a la sessió, el diputat de Vox Sergio Rodríguez ha qualificat de “vergonyosa” la llei de memòria, considerant-la “digna de Corea del Nord”, i ha assegurat que la seva formació no és “franquista”, tot i que el passat mes d'abril el mateix Rodríguez va enaltir els colpistes desitjant en ple hemicicle un “feliç dia de la victòria” en al·lusió a l'1 d'abril de 1939, data en què es va proclamar oficialment la fi de la Guerra Civil i va marcar l'inici de la dictadura franquista. “Nosaltres no som franquistes, parlem de reconciliació nacional i de tancar ferides d'una guerra de què es compliran cent anys”, ha manifestat, en línia de l'argumentari d'un partit, Vox, obstinat a apuntalar el seu negacionisme històric entorn dels crims perpetrats pel bàndol feixista.

El parlamentari d'extrema dreta ha aprofitat el seu discurs per carregar contra Aurora Picornell, icona del republicanisme a Mallorca assassinada pel franquisme la nit de reis de 1937, de qui ha manifestat que “tenia el mateix amor per la República que el general Mola, el general Sanjurjo i el general Franco”. “Picornell ha estat una altra víctima de la repressió, però les seves idees no eren democràtiques, ni a favor de la segona república ni de les llibertats: volia la dictadura del proletariat i un estat comunista com l'URSS”, ha dit. Picornell, activista summament compromesa amb els drets humans, laborals i de la dona, figurava en la fotografia que el president del Parlament, Gabriel Le Senne, va trencar l'any passat mentre es debatia la derogació de la llei de memòria, uns fets pels quals es troba pendent de ser previsiblement jutjat.

Entre altres mesures, la iniciativa tombada pel PP i Vox reclamava al Govern de la popular Marga Prohens reprendre l'impuls donat per l'anterior Executiu progressista a l'hora d'eliminar qualsevol element que hagués estat aixecat o col·locat “en honor als caiguts per Déu i per Espanya”, atenent el que estableix la llei autonòmica de memòria. El 2019, el gabinet presidit per la socialista Francina Armengol i amb Juan Pedro Yllanes (Podem) al capdavant de la Conselleria de Memòria Democràtica, va elaborar un cens integrat per un total de 95 símbols franquistes materialitzats majoritàriament en forma de plaques i creus. La llei de memòria insta la seva retirada, però molts continuen presents als espais públics de les illes.

Des que els populars, amb el suport de Vox, aconseguissin el poder el juliol del 2023, diversos ajuntaments han reprès els passos per a recuperar antics vestigis franquistes, com en el cas del municipi mallorquí de Bunyola, que va portar a ple una moció que instava a tornar a alçar la creu erigida el 1939 en honor als combatents feixistes.

L'exemple més significatiu de monuments que continuen drets en homenatge a les tropes franquistes és el monòlit de Sa Feixina, a Palma, erigit per la dictadura el 1947 per glorificar els “herois” delCreuer Balears, enfonsat el març de 1938 i responsable del bombardeig dut a terme un any abans contra la població civil que fugia de Màlaga a Almeria en plena ofensiva feixista –episodi històricament conegut com 'la Desbandà'–.

Convertit en un dels símbols més controvertits del paisatge urbà de Palma, aquest vestigi de l'arquitectura feixista ha estat, durant dècades, focus de diversos intents de resignificació, campanyes en pro de la seva demolició i diverses batalles judicials. Recentment, l'Ajuntament de la capital balear, governat per PP i Vox, va aprovar incloure'l, amb la màxima protecció integral, al catàleg municipal de béns d'interès històric, artístic i arquitectònic.

Al costat del Parlament balear roman, a més, una placa amb prou feines visible recorda “la victòria del gloriós exèrcit sobre els 'rojos' de Màlaga la màrtir”, mentre que, al cementiri de Palma, continua dret un mausoleu que les autoritats italianes van fer construir el 1942 per conservar-los marxisme“, per l'enderrocament de la Segona República i per la implantació d'un règim feixista a Espanya. Per garantir-ne el manteniment, el Govern italià abona cada any 449,11 euros a l'Empresa Funerària Municipal (EFM), d'acord amb la documentació consultada al seu dia per elDiario.es.

La PNL també instava a la represa de les tasques d'atenció específica que duia a terme l'Oficina d'Atenció Directa a les Víctimes del cop d'estat feixista del 1936, la Guerra Civil i el franquisme, creada a principis del 2023 per l'anterior Govern progressista amb l'objectiu d'oferir als familiars de les víctimes la possibilitat d'intercanviar informació amb la Direcció General de Memòria Democràtica de manera individualitzada, a més de rebre assessorament jurídic i atenció psicològica si així ho desitjaven. També incloïa la recollida documental audiovisual de testimonis de familiars de víctimes, la recollida de mostres d'ADN per a possibles identificacions o el lliurament de còpies de documentació històrica relacionades amb l'assassinat dels seus familiars. Era un ens pioner a nivell estatal.

Una altra de les mesures que PP i Vox han rebutjat reclamar al Govern és la posada a disposició de les famílies de les víctimes d'un lloc adequat on poder ser ateses pel servei de psicologia a la seva disposició per tractar possibles traumes i que actualment s'està proporcionant a les dependències privades d'un hotel, així com la represa del lliurament dels certificats de víctimes del franquisme a les famílies que van sofrir la repressió.

La iniciativa de la diputada morada reclamava alhora la inauguració pública del Memorial de la Dignitat, un mausoleu adquirit pel Govern del Pacte per albergar al cementiri de Palma les restes de víctimes del franquisme no identificades, a més d'urgir a la necessitat de dissenyar i licitar el cinquè desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme i dirigit a exhumar les més de 2.000 víctimes que van ser assassinades pel feixisme a les Balears.