L'aeròdrom que la República mai no va pagar i va ser bombardejat per l'aviació feixista a Menorca
LLEGIR EN CASTELLÀ
Va ser construït mentre la Menorca republicana era bombardejada i metrallada un cop per setmana pels avions del bàndol revoltat. Va ser refugi de veïns i soldats durant els anys de la Guerra Civil, va ser dipòsit de combustible, hangar d'avionetes i cessnes. També va ser l'aeroport principal de l'illa i, fins i tot, pista de kàrtings. Epicentre de la comunitat argentina de Menorca a principis dels 2000 i també zona de proves per a vehicles de Fórmula 1. L'aeròdrom de Menorca, als 89 anys d'història, ha estat de tot i, des de fa uns dies, també és patrimoni públic després de la compra de l'immoble per part del Consell Insular al Ministeri de Defensa per 2,8 milions d'euros. La idea de la institució illenca és que les instal·lacions, que encara continuen cedides a actors privats, passin a ser públiques.
Situat a mig camí entre Sant Lluís i Maó, aquest aeròdrom històric és gestionat parcialment pel Reial Aeroclub de Maó, una associació que brinda cursos homologats de pilotatge civil des del 1969 i que compta amb una flota de quatre avions clàssics per formar els aspirants a pilots.
“Tenim un monoplà biplaça AISA-115 d'entrenament bàsic militar que ha estat l'aeronau principal d'entrenament per a l'Exèrcit de l'Aire durant diverses dècades”, expliquen des de l'Aeroclub a elDiario.es. A més de diverses aeronaus modernes, a l'hangar de l'associació hi ha un biplà Bücker 131, especialment actiu com a dispositiu d'entrenament durant els anys 30 a Alemanya i molt utilitzat per la Luftwaffe durant la Segona Guerra Mundial.
Però la singularitat d'aquest aeròdrom no resideix només a les relíquies de l'aviació que nien al seu hangar, ni a la graella fumejant del bar limítrof, que es lloga per a ocasions especials al costat de la terrassa que mira cap als dos quilòmetres de pista d'aterratge. Aquest aeròdrom de 700.000 metres quadrats, que va saber ser escenari de proves de Fórmula 1 el 2006 i el 2007, va tenir l'origen en els anys de la Guerra Civil, com una resposta a la necessitat que el bàndol republicà tenia de concretar un punt estratègic com a base per a avions caçabombarders que permetessin defensar la Luftwaffe.
“La construcció de l'aeròdrom de Sant Lluís es va iniciar a l'octubre de 1936, en el context immediat dels primers bombardejos efectuats per l'aviació feixista italiana sobre Menorca. La seva construcció va ser impulsada inicialment per les autoritats locals, amb la participació de treballadors voluntaris i de personal procedent de batallons disciplinaris, conformats per individus considerats desafectes al règim republicà”, compta Carlos de Salort, arqueòleg i historiador que va passar diversos anys investigant i catalogant els refugis antiaeris de tota Menorca juntament amb l'historiador Miquel López Gual, el treball mancomunat dels quals va donar com a resultat un catàleg de més de mil pàgines sobre aquest període de la Guerra i les seves conseqüències sobre l'illa.
La construcció de l'aeròdrom de Sant Lluís es va iniciar a l'octubre de 1936, en el context immediat dels primers bombardejos efectuats per l'aviació feixista italiana sobre Menorca. La seva construcció va ser impulsada inicialment per les autoritats locals
Segons Salort, l'avanç de les obres es va veure severament limitat per l'escassetat de recursos, conseqüència directa del bloqueig aeronaval al qual va ser sotmesa l'illa durant bona part de la Guerra Civil. “Aquest dèficit material va impedir que el projecte arribés a completar-se a temps. A partir de la tardor de 1937, la construcció de l'aeròdrom es va tornar especialment perillosa a causa dels freqüents atacs aeris per part de l'aviació del bàndol revoltat, que van realitzar nombroses accions de metrallament i bombardeig sobre les instal·lacions en desenvolupament”, compta en diàleg amb elDiario.es. També assenyala que, fruit d'aquests atacs, al desembre de 1937, va morir Gabriel Jordà: “Era un sabater oriünd de Maó. En l'atac també van morir dues nenes de quatre i vuit anys i una dona, residents en la zona limítrofa de Bintaufa”.
Miquel López conta que, en ser descobertes les obres de l'aeròdrom per part de les forces revoltades, aquest es convertirà, juntament amb la Base Naval de Maó, en l'objectiu central dels atacs aeris de l'aviació feixista. “El govern republicà de Menorca va destinar grans recursos a construir-lo amb l'esperança que les despeses fossin retribuïdes pel govern republicà a les arques insulars una vegada acabada la contesa. Era una obra realment clau per a la defensa de l'illa i, en cas d'haver-se posat en funcionament, potser podria haver estat distint el resultat del bloqueig imposat pel bàndol revoltat”, explica l'historiador.
El govern republicà de Menorca va destinar grans recursos a construir-lo amb l'esperança que les despeses fossin retribuïdes pel govern republicà a les arques insulars una vegada acabada la contesa. Era una obra realment clau per a la defensa de l'illa i, en cas d'haver-se posat en funcionament, potser podria haver estat distint el resultat del bloqueig imposat pel bàndol revoltat
Mentre l'ombra dels bombarders Savoia-Marchetti vinguts de la Itàlia de Mussolini es projectava sobre la terra vermellosa de Menorca, la població va prendre consciència de la brutalitat que els feixistes estaven disposats a descarregar sobre l'illa. Aleshores van començar a proliferar els refugis. A cada casa es va improvisar un búnquer i, a cada pati, un amagatall, amb l'esperança posada en aquest aeròdrom construït a tota velocitat com a escut per espantar els pilots alemanys i italians.
“La construcció va ser difícil. Ja des d'un principi es van dissenyar i van iniciar obres d'infraestructura soterrada, incloent-hi un hangar subterrani destinat a l'emmagatzematge de combustible, peces de recanvi i altres materials logístics, així com refugis antiaeris per al personal. No obstant, l'aeròdrom mai va arribar a complir la seva funció prevista: mancava dels recursos econòmics necessaris per adquirir-los”, explica Carlos Salort.
Un lloc per a la memòria
Segons els experts consultats per elDiario.es, l'aeròdrom adquirit recentment pel Consell Insular conserva importants vestigis materials d'elevat valor arqueològic corresponents tant al període de la Guerra Civil com de la dictadura franquista. “Són claus les infraestructures subterrànies inacabades, que constitueixen un testimoni tangible de l'esforç defensiu dut a terme per la població menorquina durant aquests anys”, assenyala Carlos de Salort.
L'historiador subratlla que, fins i tot durant la Segona Guerra Mundial, la infraestructura va ser utilitzada per forces de l'Eix, registrant-se aterratges d'avions feixistes italians i alemanys. “Hi ha la creença popular que el primer avió a aterrar a l'aeròdrom va ser del bàndol revoltat; no obstant, investigacions recents -entre elles, les desenvolupades per ell i per Miquel López Gual- indiquen que abans de la fi de la guerra es van produir un o dos aterratges d'emergència, protagonitzats per aeronaus republicanes”.
Segons apunta l'historiador Miquel López, l'aeròdrom va funcionar com a aeroport principal de l'illa els anys posteriors a la guerra i fins al 1969, quan es va fundar l'Aeroclub. “Té un valor històric innegable. Sota la pista hi ha un hangar subterrani d'enormes dimensions el destí original del qual era funcionar com a refugi per a civils i per a avions. A més, es van construir refugis antiaeris i assentaments perimetrals per a metralladores orientats a la defensa de la pista d'aterratge”, assenyala López Gual.
Té un valor històric innegable. Sota la pista hi ha un hangar subterrani d'enormes dimensions el destí original del qual era funcionar com a refugi per a civils i per a avions. A més, es van construir refugis antiaeris i assentaments perimetrals per a metralladores orientats a la defensa de la pista d'aterratge
A finals de la dècada del 1940, l'aeròdrom va adquirir un nou paper amb la instauració de la primera línia aèria regular entre Menorca i Barcelona, operada per la companyia AVIACO. En aquest context, les instal·lacions vinculades al transport aeri civil també es poden considerar patrimoni arqueològic contemporani, un testimoni de la transformació de la fesomia de l'illa a la calor de la modernitat i del turisme incipient a Menorca.
Ambdós historiadors coincideixen que la recent adquisició de l'aeròdrom per part del Consell Insular de Menorca és una bona notícia i representa una oportunitat per a la seva preservació i posada en valor. “L'aeròdrom ofereix múltiples possibilitats d'ús: des de plataforma per a serveis d'emergència i lluita contra incendis, fins a espai per a activitats d'educació ambiental. Tot i això, com a historiador, considero prioritari el desenvolupament d'un pla director integral, amb participació de tots els agents públics implicats, que contempli un estudi historicoarqueològic exhaustiu del lloc”, explica Carlos Salort.
Per part seva, López Gual sosté que el Consell hauria d'explorar la possibilitat de destinar l'espai a la construcció d'un centre d'interpretació: “Al meu judici resultaria especialment interessant destinar l'hangar subterrani a usos públics integrant-lo en un senzill espai que faciliti la seva interpretació històrica. Un referent en aquest àmbit podria ser el centre d'interpretació de l'aeròdrom de Els Monjos (Penedès), dedicat a l'aviació republicana i la guerra aèria. Una inversió cultural d'aquest tipus és clau perquè tots els menorquins puguem fer un exercici de memòria col·lectiva. És un bé de valor cultural i la cultura no passa solament per les galeries d'art hiperelitistes que poblen l'illa; cal apostar pels elements públics i la memòria”.
0