B Jones, la DJ espanyola a l'elit d'una indústria d'homes: “Sento la pressió de voler estar sempre a dalt”

Després d'haver assolit el temple de la música electrònica fa tres anys en convertir-se en la primera DJ espanyola a punxar a l'escenari principal de Tomorrowland –el festival més important del món en el gènere–, Beatriz Martínez (Jaén, 1984), coneguda artísticament com a B Jones, continua aconseguint noves cotes d'èxit. Acaba d'entrar al lloc 94 del top 100 de millors DJ que publica la revista britànica DJ Mag; ha creat el seu propi segell discogràfic per llançar la seva música i pujarà per quart any consecutiu a l'escenari principal de Tomorrowland, que se celebra a Bèlgica, en una indústria històricament masculinitzada.

Tot i que va néixer en una família de classe treballadora de Jaén, l'artista està lligada a Eivissa des dels 15 anys, quan es va traslladar amb la seva mare a l'illa. “Vaig venir a Eivissa a treballar per ajudar la meva mare, perquè es va separar i necessitava alguna ajuda. Estava sola, érem molts germans i vaig tenir l'oportunitat de treballar com a cambrera al restaurant Rocamar, a Figueretes”, va afirmar en una entrevista a elDiario.es. Així, B Jones va començar la seva carrera artística des de baix, amb 27 anys, fins a fer-se un lloc a l'elit, en un context en què amb prou feines hi havia dones DJ amb prestigi internacional que poguessin servir com a referents.

“Em sento molt feliç perquè per a estar en aquesta llista t'han de votar”, afirma a elDiario.es després d'haver estat reconeguda entre els millors 100 DJ del planeta. És important estar en la llista, diu l'artista, perquè molts clubs d'Àsia i Amèrica Llatina la “valoren molt”. “És un pas més en la meva carrera, tindré més portes obertes”, assegura. “Per a mi, pensar que m'han votat i que la gent creu que haig de ser aquí, en el top 100, és molt important. Em sento agraïda”, reconeix. I després de l'èxit, la pressió perquè “sents que vols ser aquí tots els anys”.

A la deejay jiennense l'esperen uns mesos de moltíssima feina. Balears, Navarra, Múrcia, Aragó, Andalusia, Comunitat Valenciana i Madrid són les regions espanyoles on punxarà en els propers mesos; també estarà a Dinamarca, Luxemburg, Regne Unit, França, Alemanya i Bèlgica, pel que fa a Europa, així com a Mèxic i Brasil. Els dos grans festivals seran, precisament, Tomorrowland, al Brasil i Bèlgica, on repeteix per tercer i quart cop a l'escenari principal, respectivament.

La dificultat de seguir al cim

“No serà per sempre, saps? No per res, sinó perquè no tots els artistes seran sempre els mateixos. En vénen d'altres i cal donar oportunitats també”, respon sobre el seu ascens meteòric a l'últim lustre. B Jones explica que viu amb “sorpresa i il·lusió” cada any que la tornen a escollir per punxar al mainstage de Tomorrowland, encara que no ho dóna per fet a causa de la dificultat que suposa estar al cim de la música electrònica cada any.

En una societat que ens aboca a viure sota una pressió i una competitivitat que de vegades posa en risc la nostra salut mental, amb una sobreexposició a les xarxes socials, B Jones recorda que la vida són fases i etapes en què hi ha alts i baixos. “Acabo d'estar en un concurs de deejays on vaig veure alguns plorant. Estaven malament. Els vaig dir que ni el mainstage de Tomorrowland ni moltes altres coses van fer la meva carrera”, afirma l'artista. En aquest sentit, prefereix centrar-se en el treball diari, i les oportunitats que van sorgint. A més, destaca que l'èxit sol ser el resultat de moltes caigudes prèvies i que, a més, no és per sempre.

Acabo d'estar en un concurs de deejays on vaig veure alguns plorant. Estaven malament. Els vaig dir que ni el mainstage de Tomorrowland ni moltes altres coses van fer la meva carrera

B Jones — DJ

Entre els moments difícils de la seva carrera, recorda quan fa una dècada es va quedar sense la seva feina com a resident a la discoteca Pachá, en els seus primers anys com a professional. “Va ser una caiguda. Vaig pensar que no podia. Però em vaig aixecar i vaig començar a punxar una altra vegada a bars a Eivissa”, explica. “Estic vivint moments molt grans ara, però això són conseqüència d'un munt de caigudes”, insisteix. Per això recomana marcar-se objectius petits, que són els que et porten “a fer coses grans a la vida perquè decepcions tenim tots”.

Entre els seus darrers projectes, B Jones ha creat el seu propi segell discogràfic, Arryba, per “ajudar la gent que es pugui trobar en la situació” en què ella es trobava. L'artista es refereix al fet que a la indústria és fonamental parlar bé anglès, idioma que ella no dominava quan va començar, però que va aprendre com a conseqüència de viatjar molt. “Si no parles un bon anglès és una mica més difícil, a més a més de la inseguretat que dóna”, raona. “Si ja és difícil que et signin un tema, ho és molt més quan hi ha dificultats a la comunicació”, argumenta.

El nom, explica, no és elegit a l'atzar. B Jones explica com a Tomorrowland pensava en possibles frases en anglès per connectar amb el públic, com ara Put your hands up o Let's go, però en lloc d'això va cridar: A dalt! I així va ser com va crear la marca. “Va ser el millor que vaig poder fer. Ara vaig caminant pel festival, la gent em veu, i crida A dalt!”. “He creat una marca sense adonar-me'n”, reconeix entre rialles.

“Al món hi ha desigualtat, però jo no la sento”

La indústria de la música electrònica ha estat copada, històricament, per homes. “És una professió en què hi ha més homes que dones”, va respondre a elDiario.es B Jones a la pregunta sobre si creia que és una professió masculina. “Hi ha coses a què les dones sempre hem arribat tard, que no ens ha estat permès i no només en aquesta professió. (...) El fet de dir-li a la meva mare que vull ser DJ cal treballar-ho. (...) Crec que és per com ens eduquen i com funciona el món”, va afirmar.

L'artista, però, explicava que creia que els prejudicis masclistes vénen de la societat, i no tant de la indústria, on diu que no s'ha sentit mai “rebutjada per ser dona”. No obstant, va matisar que als seus inicis sí que va patir episodis de desigualtat. “Em preguntaven si sabia punxar, venia el típic deejay que em volia ensenyar com funcionava tot”, va reconèixer.

Tres anys després d'aquesta entrevista, B Jones creu que “cada vegada hi ha més dones” tant a la indústria com a les posicions top. De fet, al top 100 de la revista Mag figuren 14 dones. Tot i que segueixen estant infrarepresentades en relació amb els homes, l'artista considera que “per la quantitat d'homes DJ que hi ha en relació amb les dones DJ, és lògic que hi hagi més homes”.

Així, la deejay creu que per fer una comparació més precisa caldria reflectir aquestes posicions en funció dels homes i les dones que hi ha punxant en qualsevol escenari o club. En qualsevol cas, l'artista afirma que és una indústria on les dones s'han “incorporat molt tard”. Tot i això, assegura que no sent desigualtat. “El món és desigual, però a la meva professió no sento cap desigualtat”, insisteix.