La despesa pública a la privada augmenta en Balears: “Hi ha una substitució de l'àmbit públic cap a una educació elitista”

L'educació privada ha rebut en els últims deu anys una major inversió en Balears amb l'objectiu de millorar les condicions laborals del professorat. No obstant això, coincidint amb l'arribada del PP al Govern al juliol de 2023, la despesa pública cap a l'educació privada està anant en detriment de l'educació pública. En aquest sentit, s'estan obrint noves línies educatives a la concertada mentre es tanquen unes altres a la pública, segons assenyala a eldiario.es Mario Devis, secretari general de la Federació d'Ensenyament de CCOO en Balears.

“Això suposa una gradual substitució de l'educació pública i una inversió de diners públics cap a una educació amb interessos privats, generalment de tall elitista, i a la qual no pot accedir tothom en igualtat de condicions”, lamenta Devis. “És preocupant com, a poc a poc, el Govern mostra el seu full de ruta en matèria educativa”, afegeix.

Els concerts i subvencions a l'educació privada han augmentat un 17,6% en Balears durant el període 2015-2023, que coincideix amb els dos governs progressistes de Francina Armengol, segons dades del Ministeri d'Educació i Formació Professional. Així, la despesa pública en l'ensenyament privat passa de 174 a 205 milions d'euros en aquesta franja, sent el socialista Martí March, alcalde de Pollença, conseller d'Educació. Malgrat això, l'increment se situa a la meitat de la mitjana nacional, l'augment de la qual ascendeix al 33,22% durant aquests vuit anys.

Els sindicats van negociar una millora salarial amb el PSOE

Els tres representants sindicals consultats per aquest diari coincideixen que entre les raons que expliquen l'augment de la despesa a l'educació concertada durant el període assenyalat cal esmentar la millora de les condicions salarials del professorat, així com el reconeixement dels sexennis. “Això suposa una major despesa en l'àmbit de l'educació concertada i que hi hagi un augment en els concerts, però no podem oblidar que la concertada és subsidiària de la pública, i s'ha de dotar dels recursos necessaris”, admet Devis.

“Després de les retallades de 2011 i 2012 es va reduir molt la despesa però entre 2016 i 2023 hi ha un increment important que millora les condicions laborals dels treballadors”, explica a eldiario.es Ramon Modéjar, secretari de l'ensenyament concertat i privat del sindicat STEI, sobre l'increment de la despesa. “També hi ha un augment dels concerts educatius en diferents etapes per necessitat d'escolarització”, indica Modéjar, com és el cas de l'etapa de 0 a 3 anys, que ja és gratuïta en l'arxipèlag balear. El responsable de l'ensenyament concertat del STEI descarta que aquest augment de la despesa perjudiqui l'educació pública. “Cap Govern ha aconseguit que la xarxa pública absorbeixi a la concertada”, afirma. “És materialment impossible”, afegeix.

En aquest sentit, el docent apunta al fet que el 60% de l'educació és pública mentre que el 40% és concertada en Balears. “Els governs han de fer un manteniment de la xarxa educativa concertada perquè almenys hi hagi unes condicions similars a les que hi ha en la pública perquè en cas contrari la situació no seria igualitària”, assenyala Modéjar. Així, segons el professor, els dos governs de Francina Armengol van intentar “compensar aquelles necessitats bàsiques per a dotar als centres educatius dels mitjans perquè l'educació sigui similar a la pública”. “En cap cas podem dir que s'hagi fet en detriment de l'educació pública”, insisteix el secretari del STEI.

Així mateix, Antoni Sacarés, secretari general de la Federació de Sindicats Independents d'Ensenyament (FSIE) de Balears, destaca la incorporació de les beques menjador en els centres concertats com una mesura de “absoluta justícia”. “Si es reclama que les famílies amb situació econòmica menys favorable puguin anar a un centre concertat, han de tenir la possibilitat d'accedir a una beca menjador, sempre que les seves circumstàncies econòmiques així ho requereixin”, assenyala Sacarés a eldiario.es.

Entre les reivindicacions que manté la FSIE, en representació dels interessos de l'ensenyament concertat i privat, està la “equiparació salarial”, que segons Sacarés, “encara no s'ha aconseguit”. “Els treballadors de la concertada no cobren el mateix que els de la pública”, assegura el professor, qui no obstant això reconeix que hi ha hagut “grans avanços en aquest període”. Sacarés es refereix a la introducció dels sexennis, un complement salarial que té el personal docent de la pública cada sis anys de servei.

D'altra banda, el docent de la FSIE recorda que el Govern anterior va arribar a un acord amb totes les organitzacions sindicals i patronals per a augmentar en un 5% anual la despesa de funcionament entre 2023 i 2027. Aquesta despesa es refereix a tots aquells costos que hi ha en un centre concertat i que no tenen a veure amb el sou del professorat.

PSOE: “Ens agradaria oferir la pública a tothom”

“La realitat que tenim, tant a Espanya com a les Illes, és que tenim un percentatge elevat de centres concertats i que només amb les places públiques no podem cobrir tota la demanda d'escolarització”, afirma a eldiario.es Amanda Fernández, ex directora general de Comunitat Educativa en la segona legislatura d'Armengol. No obstant això, Fernández defensa que durant les dues legislatures de Pacte Progressista es van augmentar les places de la pública al mateix temps que es reduïen les de la concertada, mentre que critica que el Partit Popular de Prohens li ha donat la volta a aquesta tendència. “Per primera vegada en els últims deu anys s'han reduït les places públiques mentre han augmentat moltíssim les concertades”, assenyala Fernández.

No obstant això, l'ex directora general afirma que hi ha famílies que no porten als seus fills i filles a la concertada per elecció pròpia sinó que els ha tocat el centre, per la qual cosa considera que aquestes famílies han de tenir “els mateixos drets d'un centre públic mentre l'administració no pugui oferir una plaça pública a tothom”. “De la mateixa manera que sempre hem pensat que els docents de la pública i de la concertada han de tenir unes condicions sociolaborals similars”.

D'altra banda, Fernández critica que quan van arribar en 2015 al Govern hi havia hagut una època de retallades en educació de l'era Bauzà (2011-2015) “sobretot en la pública però també en la concertada”. Per aquest motiu, quant a la concertada, assenyala que “arribem a un acord de millors condicions laborals per al professorat de la concertada”, la qual cosa va suposar un increment de la despesa de 20 milions d'euros.

Així mateix, en referència a l'augment que va haver-hi respecte a la concertada, defensa que va ser molt inferior al que va haver-hi en la pública (en termes absoluts), ja que en el període de les dues legislatures el pressupost global en Educació va augmentar 400 milions d'euros. Per tant, defensa Fernández, “no crec que hi hagi una contradicció, vam fer una defensa fèrria de l'educació pública”. “Ja ens agradaria poder comptar amb places públiques perquè tots els nostres nens i nenes de les illes poguessin ser escolaritzats en centres públics”, argumenta l'ex directora general de Comunitat Educativa.

Augment “significatiu” a la concertada amb el PP

La victòria de Marga Prohens en les eleccions autonòmiques del 28 de maig va deixar enrere dues legislatures progressistes. El PP, encara que governa en solitari, va tancar un acord de 110 mesures amb Vox per a donar estabilitat a la legislatura. En matèria educativa, els conservadors es van acabar plegant als plans de Vox que va introduir la segregació lingüística a les aules. Un pla que, de moment, no està tenint l'èxit que esperava l'extrema dreta.

“Les dotacions a l'ensenyament concertat han augmentat moltíssim”, assegura Modéjar, representant del STEI, en relació a les mesures implementades pel Govern del PP. Així, el docent indica que s'ha concertat l'ensenyament de 0 a 3 anys (amb el Govern d'Armengol es va aplicar la gratuïta de 2 a 3 anys) i els cicles formatius han augmentat. Respecte a la gratuïtat de l'educació de 0 a 3 anys, Sacarés, secretari general de la FSIE en Balears, apunta al fet que per a l'administració pública a vegades és més senzill concertar amb els centres privats que ja oferien aquest servei anteriorment de manera privada, per a no haver de construir nous centres públics.

Mentre que en 2023 les subvencions a la concertada es van situar en 205 milions d'euros, els pressupostos que Prohens encara no ha aconseguit aprovar contemplen fins a 218 milions per a 2025, assenyala Modéjar. “És difícil de dir que aquest augment afecti l'educació pública perquè teòricament no equival a retallades”, opina.

Finalment, encara que la tendència educativa actual és avançar cap a la inclusió en els centres públics, l'educació especial ha estat històricament un dels serveis que ha ofert l'educació privada i que, en aquest sentit, ha rebut concerts per part de l'administració pública. “Són centres on els alumnes tenen necessitats molt específiques”, indica Sacarés.

Consultada per quin serà la política del Govern en aquest sentit, la Conselleria d'Educació s'ha limitat a assenyalar a eldiario.es que “va encaminada a garantir les necessitats d'escolarització amb places sostingudes amb fons públics, tant en la pública com en la concertada”.

CCOO denuncia l'infrafinançament de la pública

Quant a les infraestructures educatives públiques, els sindicats continuen criticant el seu “infrafinançament”. Així, la Federació d'Ensenyament de CCOO lamenta que les inversions a les illes es redueixin en un 23%, com destaquen en un comunicat, ja amb Antoni Vera (PP) com a conseller d'Educació.

Quant a la inversió per illes, el sindicat obrer destaca que Eivissa surt perjudicada respecte a la resta de territoris de l'arxipèlag balear perquè l'illa rebia “menys inversions en infraestructures que unes altres (...) malgrat tenir un nombre més elevat d'alumnes”. Una situació que “no resol el dèficit històric que pateix Eivissa quant a infraestructures sinó que més aviat l'agreuja”, afirma CCOO.

Amb el 73% dels alumnes, Mallorca rebrà 21 milions d'euros, un 61% del pressupost; Menorca, amb un 10% rebrà 11,6 milions, un 33%; Eivissa, amb un 16% obtindrà 1,6 milions, poc més del 4,5% de la inversió i Formentera, amb un 1% de l'alumnat, rebrà 300.000 euros, gairebé un 1% del total.

CCOO critica la “privatització” en la FP

La Federació d'Ensenyament de CCOO ha presentat recentment un informe en el qual critica, fonamentalment, tres aspectes sobre la FP: l'avanç dels centres privats, l'augment “desmesurat” de l'oferta a distància i els obstacles que es troba la FP Dual en el seu desplegament.

Quant al primer aspecte, la branca educativa del sindicat obrer assenyala que entre els cursos 2015-2016 i 2022-2023, pel que fa al Grau Mitjà, l'alumnat matriculat en centres privats de FP a distància ha augmentat un 1401,5% enfront del 132% de l'augment que ha tingut lloc en els centres públics; respecte al Grau Superior a Distància, aquest increment se situa en el 1605% en el cas de la privada enfront del 176% de la pública.

D'altra banda, sobre la FP Dual lamenten que la seva viabilitat està en dubte a causa de la falta d'empreses capaces d'assumir la demanda formativa i, sobretot, a “la manca de tutors/as d'empresa”. En aquest sentit, consideren que és “fonamental” que hi hagi una “capacitació equivalent entre el tutor o tutora del centre i el de l'empresa”, encara més quan part del resultat de l'aprenentatge “s'adquireix i avalua dins de la pròpia empresa”.

En aquest sentit, CCOO proposa que el sistema disposi d'una oferta de places públiques adequada, suficient i de qualitat; que s'eliminin les dificultats d'accés i matriculacions als cicles formatius de Grau Mitjà i Superior i que l'oferta es coordini amb la demanda d'ocupació, tenint en compte també “una perspectiva de gènere”. Així mateix, sobre l'FP Dual indiquen també la necessitat d'augmentar les plantilles perquè la modalitat es pugui implantar en condicions i que l'estada d'aquest personal específic en els centres educatius “sigui objecte de negociació col·lectiva per a evitar la substitució de llocs de treball i la sobrecàrrega laboral” dels tutors i tutores.

En el cas concret de l'arxipèlag balear, l'informe apunta al fet que en els últims anys “no sols no ha augmentat l'oferta formativa pública sinó que amb l'excusa que no hi ha suficients centres s'estan autoritzant més centres privats per a impartir FP”. “Tenim problemes per a trobar empreses en les quals realitzar les pràctiques formatives ja que, llevant les grans cadenes hoteleres, la majoria de les nostres empreses són pimes”, indica CCOO.

Finalment, segons el sindicat, la majoria de l'alumnat acaba exercint les funcions d'un treballador sense que l'empresa tingui en compte que encara està en període formatiu, amb la intenció d'assegurar-se “mà d'obra barata”. El problema, a més, s'agreuja a causa de les condició insular de Balears.