Marta va vèncer dues vegades la leucèmia infantil

Parla plena de vitalitat, amb l'entusiasme d’una jove que s'aferra a la vida després de patir una malaltia greu i imprevista des de la infantesa. Marta sorprèn pel seu positivisme i fortalesa, fins i tot quan recorda el seu càncer hematològic i el seu trasplantament de sang perifèrica -comunament conegut encara com de medul·la òssia- donant detalls del seu sofriment. Li van diagnosticar una leucèmia aguda linfoblàstica amb 9 anys i va recaure en 2022, als 18. El seu germà Pau, amb 14, es va convertir en el seu donant i salvador, la persona que li ha permès recuperar els seus projectes vitals, com estudiar en la universitat per a ser publicista. En 2024, Espanya va aconseguir la seva xifra rècord de trasplantaments de progenitors hematopoètics (TPH), amb 3.844 procediments. De tots els casos, 306 van ser realitzats en nens i 748 no tenien relació de parentiu, segons l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT).

Marta Roig sempre havia estat sana fins que en una sessió de fotos, en 2013, es va trobar malament de manera sobtada. Li feia mal l'abdomen, se li van posar els llavis blancs i va tenir vòmits. Els seus pares la van portar a un hospital privat de Palma, a Mallorca, on li van realitzar multitud d'anàlisis de sang. “Cada hora em feien una analítica”, recorda. Llavors tenia 9 anys i ganes de jugar. El diagnòstic va caure com un gerre d'aigua freda als seus pares. “Vaig sentir que el mon em queia, mai no s'està preparada per a això. Vaig passar moltes nits sense dormir, plorant en silenci”, confessa la seva mare, MarIa Meliá. La nena va ser ingressada en el servei d'oncologia infantil de l'hospital públic Son Espases, on va rebre quimioteràpia i va cursar 4t de Primària en una aula habilitada en el centre sanitari. Rebent ensenyament de matèries i donant lliçons de vida. Dos anys de lluita.

Marta va ser diagnosticada de càncer amb nou anys. Va ingressar en un hospital públic, on va rebre la quimioteràpia i va cursar 4t de Primària en una aula habilitada en el centre sanitari

A Espanya es diagnostiquen al voltant de 1.100 casos a l'any de càncer en nens fins a 14 anys, xifra que puja fins a 1.500 si s’afegeixen els adolescents fins a 18. “El 75-80% es curen, amb nul·les o mínimes seqüeles”, segons la Societat Espanyola d'Hematologia i Oncologia Pediàtriques (SEHOP). La leucèmia és el més freqüent i suposa al voltant del 30% del total.

“No volia veure sofrir als meus pares de nou”

Després del primer diagnòstic i tractament, Marta va passar set anys bé. “No et donen l'alta fins que EN transcorren 10, però jo em sentia curada ja”, explica. No obstant això, en 2022 va començar a sentir-se malament una altra vegada. “Feia algunes setmanes que havia superat la revisió de la meva malaltia, però jo em trobava fatal. Vaig anar a Urgències i em van dir que tenia grip, però jo no podia caminar ni menjar. La meva mare ERA de viatge i la meva millor amiga va haver de dutxar-me”, relata. Exhausta i amb pronòstic esfereïdor: “Em van anunciar que hi havia un 10% de probabilitat d'infecció i un 90% de recaiguda”. I va guanyar el percentatge aclaparador i desolador. I ella va treure forces per a donar ànims als seus pares, encara que en el seu ingrés aïllat s'enfonsés desenes de vegades.

“No volia veure'ls sofrir de nou i els deia que no es preocupessin, que ho superaria, però realment va ser molt dur per a mi. Havia de tenir molta cura per a no agafar cap infecció perquè podia morir, la qual cosa m'obligava a estar aïllada. El dia del segon diagnòstic va ser terrible i crec que s’han de revisar els protocols, perquè no van deixar que els meus pares es quedessin aquesta nit amb mi per ser major d'edat, però amb 18 anys tu et sents encara una nena”, exposa. “Record com plorava a les tres del matí sola a l'habitació de l'hospital, mentre els meus pares dormien en el cotxe de l'aparcament per estar el més a prop possible”.  

Havia de tenir molta cura per a no agafar cap infecció perquè podia morir, la qual cosa m'obligava a estar aïllada. Em recordo d'estar a les tres del matí plorant sola a l'habitació de l'hospital, mentre els meus pares dormien en el cotxe de l'aparcament per a estar el més a prop possible

Marta Roig — Trasplantada i supervivent d'un càncer infantil

Pau, el seu germà de 14 anys, va ser el donant

 “La recaiguda va ser un cop brutal. Em vaig sentir immobilitzada i molt trista. Va ser reviure la mateixa por perquè ja sabíem tot el que venia, encara que al mateix temps, malgrat la incertesa, no era un món nou per a nosaltres”, explica la mare. De nou quimioteràpia durant tres mesos per a després sotmetre's a trasplantament. Les proves de compatibilitat van descartar a progenitors per coincidència i edat, i també el seu germà Miquel, que en aquest moment tenia 10 anys. Pau, amb 14, va ser el triat. “No m'ho van preguntar, era el que calia fer. Al principi vaig tenir por, però en explicar-me els metges en què consistia, em vaig tranquil·litzar”, recorda el germà menor, que ara té 17 anys.  

'No m'ho van preguntar, era el que calia fer. Al principi vaig tenir por, però en explicar-me els metges en què consistia, em vaig tranquil·litzar', comenta Pau, el germà menor que va donar a Marta

 A vegades, els tractaments es realitzen amb cèl·lules del propi pacient, la qual cosa es denomina trasplantaments autòlegs, que l'any passat van ser 2.246, el 58% del total. Però en altres casos, com el de Marta, es requereixen cèl·lules alienes, la qual cosa es coneix com a trasplantaments al·logènics. Va ser el que van necessitar 1.598 malalts, dels quals 850 tenien parentiu amb el pacient i 748 eren donants no emparentats, segons l’ONT. Des de 2005 s'han realitzat a Espanya prop de 9.000 trasplantaments de donants no familiars.

“El trasplantament al·logènic és la principal indicació en el cas de la leucèmia aguda, però també per a altres neoplàsies hematològiques com alguns limfomes i altres malalties no malignes, com les hemoglobinopaties, i altres congènites, especialment en pediatria, explica l'hematòloga Leyre Bento”. “Cal lloar a tota la gent altruista”, afegeix, referint-se a l'augment de donants, al que ha contribuït la substitució dels procediments quirúrgics per a l'extracció de medul·la òssia per la col·lecta de progenitors hematopoètics de sang perifèrica.

Els trasplantaments amb cèl·lules del propi pacient van representar l'any passat el 58% del total a Espanya. En altres ocasions, com en el cas de Marta, és necessari recórrer a cèl·lules alienes

“Només un 30% pot trobar un donant compatible”

Com exposen en la Fundació Josep Carreras, entitat responsable del Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO), “dins del grup familiar, els germans són els millors donants a causa de les característiques hereditàries del sistema major d'histocompatibilitat humà (HLA)”. “No obstant això, només entre un 25% i un 30% dels pacients té la possibilitat de trobar un donant emparentat compatible”, una situació que agreuja el descens de la natalitat.

L'alternativa tampoc és fàcil, perquè les probabilitats de compatibilitat i donació efectiva són molt baixes en el cas dels voluntaris, segons la Fundació Josep Carreras, que els xifra en “aproximadament 1 entre 4.000”. No obstant això, les opcions han crescut molt gràcies a la solidaritat dels donants voluntaris, que a Espanya es xifren en més de 500.000 persones, cinc vegades més que en 2012, quan es va posar en marxa el Pla Nacional de Medul·la Òssia.   

Espanya compta amb més de 500.000 donants voluntaris, una xifra cinc vegades més alta que en 2012, quan es va posar en marxa el Pla Nacional de Medul·la Òssia

A més, l'esperança augmenta amb el Registre Mundial de Donants de Medul·la Òssia (WMDA, per les seves sigles en anglès), que agrupa 103 bancs de 56 països amb les dades de 41 milions de donants a tot el món i de més de 768.000 unitats de sang de cordó umbilical (SCU) emmagatzemades. En el cas de Marta es va localitzar a dues persones compatibles, “una a Austràlia i una altra a Gran Bretanya”, però els metges van decidir finalment l'opció fraternal.

“Tenia por per si no anava bé. Un company va morir en el trasplantament. Però en el meu cas va funcionar!”, compte. “La taxa de mortalitat en el procediment pot arribar al 20-30%, per això és molt important la selecció del donant, que cada vegada es fa amb paràmetres més exigents, el tipus de condicionament, profilaxi d'empelt contra receptor i el tractament de suport per a les potencials complicacions. Després, el primer any és crucial pel risc de recaiguda i de contreure infeccions o que les cèl·lules trasplantades ataquin a les del pacient”, explica la doctora Bento, que va tractar a Marta i continua citant-la cada sis mesos. “Els primers 15 dies post-trasplantament són molt delicats i els pacients han de romandre aïllats com en una bombolla per a evitar infeccions”, afegeix la també secretària del grup espanyol de trasplantament i teràpia cel·lular.

Una estrella de TikTok

 Al setzè dia la medul·la de Marta es va activar; primera batalla guanyada. Encara que després va passar “tres mesos molt foscos”. “El difícil és la recuperació. En 15 dies vaig perdre 10 quilos, no dormia, vomitava, tenia molt de dolor, no podia caminar… i el pitjor va ser l'aïllament, la impossibilitat de contacte amb altres persones. En el meu cas, les xarxes socials van ser la meva salvació emocional”, exposa Marta, convertida en influencer amb mig milió de seguidors en Tiktok, als quals va anar comptant la seva malaltia i recuperació.

@maartaroigg Mi otra rs: maartaroigg Querida yo confío en nosotras, lo estás haciendo bien🫂💘 #camilo #yamisafdie #queridoyo #cancer #fuckcancer #cancersurvivor #quimio ♬ Querida Yo - Yami Safdie & Camilo

La seva fama involuntària va saltar quan les seves amigues van ser a l'hospital a celebrar la seva graduació separades per finestres que no van poder frenar la calor de la trobada. Perquè Marta no va voler perdre el curs durant el seu ingrés. La seva recaiguda va coincidir amb l'últim examen de 2n de Batxillerat i el seu tractament de quimioteràpia amb la selectivitat, de la qual es va examinar des de l'hospital. “Em van haver de posar bosses de sang per a poder aguantar”, recorda. I ella, sempre brillant en els estudis, va obtenir una nota de 12 sobre 14. Ara cursa 2n de Publicitat i Relacions Públiques, comparteix temps amb els seus amics i el seu nuvi i té una agenda repleta de plans.

Afronta amb optimisme el futur, una virtut que sembla heretada de la seva mare, que sempre busca el costat positiu: “Estar juntes tant de temps ens ha unit molt. Marta m'ha ensenyat a ser forta, fins i tot quan sembla impossible”. Família. És el suport incondicional que ha convertit també a Pau en protagonista d'aquesta història: “Entendre que podia salvar-li la vida em va fer sentir molt orgullós”. I gràcies a ell la seva germana manté el somriure.