Més enllà de la DANA

Una jornada amb elDiario.es a Catarroja

Idees (de participació, governança, urbanisme i territori) per a un futur que ja ens ha atropellat

Ben just si es va esmentar l'irreparable descrèdit de Mazón (ho va fer amb eloqüència el representant dels comitès locals per a la recuperació i la reconstrucció, Borja Ramírez, en demanar-ne la dimissió) ni es va al·ludir a la investigació judicial. Aquest dimecres 7 de maig, en la jornada que culminava el procés participatiu impulsat per elDiario.es i la fundació Placemaking Europe per pensar accions institucionals i ciutadanes als 78 municipis valencians afectats fa poc més de mig any per la DANA, les mirades estaven posades en un futur que ens ha atropellat en forma de catàstrofe i que, per això mateix, fa més urgents els enfocaments de canvi.

Durant els diàlegs en la seu de Florida Universitària, a Catarroja, zona zero del desastre, es va emmarcar l'intercanvi d'idees i experiències (que és el que va ser la jornada, més que no pas un debat) en un context global marcat per l'evidència del canvi climàtic. Hi van contribuir diverses intervencions de referència enregistrades en vídeo com les de Ryan Smolar, sobre la reconstrucció comunitària després de les inundacions a la ciutat nord-americana d'Ashville (Carolina del Nord) gairebé contemporànies de la DANA; de Hanna Balik sobre les respostes socials a les ciutats turques després del terratrèmol de fa dos anys; o de Jakub Mazur, vicealcalde de la ciutat polonesa de Wroclaw (Breslàvia) sobre la prevenció davant de les recurrents inundacions en aquesta zona d'Europa central. I ho van concretar en directe Gabriella Gómez-Font, fundadora de Laboratorio para la Ciudad, que va parlar de la innovació cívica i els processos participatius a Mèxic DF, i Hans Karssenberg, president del consell de Placemaking Europe, sobre la governança col·laborativa en l'àmbit de l'urbanisme i la política territorial.

Es van posar sobre la taula, d'aquesta manera, alguns instruments i experiències que poden ser útils també en zones com la comarca de l'Horta Sud. Per exemple, el suggeriment que l'urbanisme tàctic, d'acord amb fórmules de diàleg ciutadà, ajuda a accelerar dinàmiques per modificar les prioritats i obrir pas a altres usos de l'espai urbà a mitjà i llarg termini. O els resultats d'experiments coneguts de ciutats verdes, més resilients i habitables.

Només per destacar alguns dels aspectes que van sorgir al llarg de la jornada, el catedràtic emèrit de Geografia Humana de la Universitat de València Joan Romero va assenyalar el problema d'“una distància gairebé insalvable, una mena de mur invisible, entre el que es planteja en les recomanacions i el que fan les polítiques públiques”. I va emplaçar a “començar a pensar en estratègies d'innovació territorial de primera generació i en polítiques socials més horitzontals”. No va deixar de concretar alguns instruments per a fer-ho, com ara els plans d'ordenació i les ordenances municipals. Una proposta que va recollir l'alcaldessa de Catarroja, Lorena Silvent, quan en la seua intervenció va anunciar, entre altres coses, la intenció d'evitar a partir d'ara els aparcaments subterranis en nous edificis o els habitatges en plantes baixes.

Hi va haver un èmfasi especial en les dificultats de gestió de la recuperació amb els mitjans de què disposa l'administració local. El comissionat del Govern, José María Ángel, va recordar que el president Pedro Sánchez es va comprometre a finançar al 100% els costos de la reconstrucció d'infraestructures municipals destruïdes per la inundació i que aquests fons ja estan en els comptes corrents dels ajuntaments. Tot i això, com van assenyalar els alcaldes, el problema és que no es poden executar aquestes obres amb la celeritat necessària. L'alcalde d'Utiel, Ricardo Gabaldón, va explicar que el seu ajuntament disposa de 46 milions d'euros en el banc procedents del Govern i no ha pogut gastar un cèntim. Un canvi normatiu i reforços tècnics que agilitzen els tràmits dels projectes resumeixen la reivindicació compartida per alcaldes de tots els colors.

En aquesta línia, resulta escandalós que, amb milers d'estudiants obligats a desplaçar-se per assistir a classe, la perspectiva de recuperació dels centres docents destrossats per la DANA es plantege en un horitzó d'alguns anys. Per què es contracten d'emergència obres en infraestructures com ara vies, ponts i carreteres i no passa el mateix amb les escoles, els instituts o els equipaments socials i culturals?

Precisament, a la recerca de l'eficàcia a curt termini dels fons públics, el Ministeri de Cultura ha canalitzat els seus ajuts per recuperar locals, mitjans i instruments directament a través de les associacions professionals. May Ibáñez, de la Federació Valenciana de la Indústria Musical, va explicar com funciona l'experiència del projecte Cànter, centrat en la reactivació del sector de la música.

Aprendre d'altres que ja han passat abans per tràngols semblants és un altre element important. Els alcaldes d'Ontinyent, Jorge Rodríguez, i d'Alzira, Alfons Domínguez, van explicar, respectivament, la conversió d'un barri en un parc inundable (el de la Cantereria a la capital de la Vall d'Albaida) o les mesures d'autoprotecció compartides per la població (a la capital de la Ribera Alta).

Els parlaments del secretari d'Estat de Política Territorial del Govern d'Espanya, Arcadi España, en denunciar que “el negacionisme climàtic costa vides” i criticar que estem vivint “una contrareforma en matèria urbanística”, en al·lusió a mesures de la Generalitat Valenciana que no va citar explícitament, i de la vicepresidenta de la Diputació de València, Natàlia Enguix, que va considerar que “és moment d'arribar a acords entre institucions i partits i deixar de banda discussions estèrils”, van delimitar el terreny del debat polític.

El caràcter multinivell dels assumptes que es van plantejar en la jornada va vindre exemplificat per dues intervencions. L'eurodiputat Vicent Marzà, vicepresident de la Comissió d'Habitatge del Parlament Europeu, va parlar del marc internacional Sendai per a la reducció del risc de desastres i va assenyalar que els programes de la Unió Europea sintonitzen amb plantejaments innovadors com els debatuts en la jornada. En una altra de les sessions, Julio Huerta, director de la Fundació Horta Sud, va exposar un programa pel qual es crearan espais comunitaris independents, una mena de centres de coordinació socials, que siguen els que tornen a actuar, com ja ho van fer en la pandèmia i en la DANA, per a organitzar la primera acció davant de l'emergència. “Això no significa que no necessitem l'Estat, el necessitem. Necessitem recursos econòmics i recuperar la confiança. Sense confiança no es pot construir un futur de comarca, un projecte compartit. Els reptes del futur no poden ser afrontats només per l'administració ni per l'empresa privada, necessitem la societat civil organitzada. El nostre planeta està en risc i la democràcia està en risc”, va explicar, recollint en bona mesura l'esperit de la iniciativa i d'una jornada que es pot revisar completa en el vídeo d'aquest enllaç.

“El futur comença ara”, va recordar molt oportunament Hans Karssenberg en un moment de la jornada. En unes quantes comarques valencianes aquest futur ha irromput de forma traumàtica i no es poden ajornar ni la recuperació ni les innovacions. Per pur instint de supervivència.

***********************************

La versió en valencià d'elDiario.es

L'edició en valencià d'elDiario.es recull informacions sobre política, així com notícies i reportatges sobre temes socials, culturals o econòmics. La pots llegir aquí.

També pots seguir-nos en Telegram, en Bluesky, Instagram, Tik Tok o en el canal de Whatsapp.