El castell que un poble va adquirir per col·lecta popular i que una família rica vol vendre per 3,4 milions d'euros

A 822 metres sobre el nivell del mar, a dalt del Puig d'Alaró (Mallorca), un castell vigila el Pla de l'illa des de fa més de mil anys. Darrere els seus murs de pedra, erosionats per segles de vent i abandó, s'amaguen històries de resistència, llegendes de traïció i un simbolisme que va molt més enllà del seu valor arquitectònic. Ara, aquest emblema de la identitat mallorquina torna a situar-se al centre del debat: el Consell de Mallorca, governat per PP i Vox, ha anunciat la seva intenció d'expropiar-lo per posar-lo al servei de l'interès públic, cosa que ha revifat les pugnes amb la rica família mallorquina que ostenta part de la seva titularitat des de 1935. Els propietaris, per part seva, tenen posada a la venda, per 3,4 milions d'euros, la finca en la qual se situa la fortificació.

El Castell d'Alaró posseeix una potent càrrega simbòlica en la història mallorquina: és el lloc on els illencs van resistir al segle XIII als embats de les tropes del rei Alfons III d'Aragó, que pretenia unir sota la seva corona tots els territoris de l'antic regne de Mallorca. En aquell episodi, els cavallers Guillem Cabrit i Guillem Bassa van ser executats per defensar l'illa i els seus noms encara ressonen a l'imaginari dels mallorquins com a sinònim de lleialtat i sacrifici. Després de l'annexió de Mallorca a la Corona d'Aragó, i per la seva ubicació estratègica, la fortificació va mantenir el seu ús militar, emprant-se com a torre de vigilància davant de les incursions pirates i com a refugi per a la població del Pla de Mallorca en cas d'amenaces.

Durant les revoltes que, en paral·lel a la rebel·lió dels comuners a la Corona de Castella, van dur a terme artesans i camperols contra la noblesa mallorquina al segle XV -conegudes com les Germanies-, el castell també va servir de bastió defensiu i fortalesa de rereguarda per a les tropes lleials a les autoritats. Des de la mort de Cabrit i Bassa, el castell d'Alaró es va convertir en lloc de peregrinació, admiració i referència històrica i, en l'actualitat, a més de les seves restes fortificades, acull el santuari de la Mare de Déu del Refugi, que continua sent punt de romiatge i recolliment espiritual.

De qui és el patrimoni històric?

Ara, la intenció del Consell de recuperar aquest emblema ha reobert un vell debat a Mallorca sobre la titularitat del patrimoni històric i l'equilibri entre la propietat privada i l'accés ciutadà a aquest. La proposta impulsada pel Departament de Territori del Consell busca convertir la fortalesa en un centre d'interpretació històrica, arqueològica i paisatgística, a més de servir de resposta a un llarg desencontre mantingut durant dècades entre les institucions públiques i els propietaris de la major part del recinte, la família Ordinas, vinculada durant generacions a aquest enclavament, especialment pel que fa a la gestió del refugi. Mentrestant, el camí d'accés és propietat de l'Ajuntament d'Alaró i les muralles, del Govern central.

El ple insular ha aprovat inicialment la quarta modificació del Pla Territorial de Mallorca (PTI), que permet a l'administració fer el primer pas per expropiar el castell d'Alaró amb l'objectiu de protegir el valor patrimonial, històric, arqueològic, natural i paisatgístic del lloc. Per això, es preveu incloure una disposició addicional que estableixi que “s'ha de destinar a la conservació, restauració, interpretació i gaudi dels seus valors, garantint l'accés públic i una gestió adequada a l'interès general d'acord amb la destinació com a bé d'interès cultural (BIC)”. elDiario.es s'ha posat en contacte amb la família propietària, que eludeix valorar la nova proposta del Consell assegurant no conèixer-la amb exactitud.

Per la seva banda, fonts de la institució supramunicipal expliquen a aquest mitjà que en aquests moments l'expedient es troba en fase d'al·legacions, el termini de les quals finalitzarà a mitjans de maig. Així mateix, el Consell ha sol·licitat al Ministeri de Cultura la cessió temporal del castell per dur a terme tasques urgents de conservació davant del deteriorament que afecta especialment les muralles i que posa en risc la seguretat dels visitants. En cas de no obtenir resposta, lAdministració actuarà conforme al mecanisme d'execució subsidiària previst a la Llei balear de Patrimoni Històric. Mentrestant, l'Ajuntament d'Alaró i el Consell de Mallorca també han formalitzat un conveni de col·laboració per a la restauració urgent del castell amb una inversió inicial de 138.000 euros destinada a la redacció del projecte.

El Consell de Mallorca ha sol·licitat al Ministeri de Cultura la cessió temporal del castell per a dur a terme labors urgents de conservació davant la deterioració que afecta especialment les seves muralles i que posa en risc la seguretat dels visitants

La finca, però, es troba publicitada a diversos portals immobiliaris: “Es ven la muntanya del Castell d'Alaró”, diu l'anunci, actualitzat a principis d'aquest mes, que prossegueix: “Emblemàtica finca rural d'ús agrícola al preciós poble d'Alaró amb espectaculars vistes a tota l'illa. Aquesta propietat ha pertangut a la família des de la família. Hi ha un edifici agrícola d'uns 130 m2, al qual s'accedeix per un camí asfaltat. El terreny està destinat a bosc i oliverar, amb possibilitat d'ús agrícola. Hi ha mes de 500 arboles d'oliva aptes per a la pròpia produccion d'oli. S'escolten ofertes!”. Fa tres anys, la propietat ja va posar a la venda el terreny per 2,5 milions.

L'accés públic, limitat

Des del Consell consideren que la titularitat privada del castell impedeix l'accés públic ple i en dificulta la conservació com a patrimoni històric. No en va, el mes d'octubre passat, tal com va informar Diario de Mallorca, va advertir que portaria la institució insular els tribunals en cas que s'iniciés la reforma de les muralles de la fortificació, que, segons insisteixen, formen part de la seva propietat i no de l'Estat. “El Consell riu de tots els mallorquins, les muralles són privades, són de la nostra propietat, i per això no es produirà la cessió de l'Estat”, assenyalava al mateix mitjà l'advocat Miguel Ángel Ordinas, representant de la família, que va acusar la institució insular de “voler obtenir un rèdit polític” a costa de la seva propietat.

El 2009, però, un jutjat de Palma va denegar el recurs que la família Ordinas va presentar llavors contra l'Ajuntament d'Alaró per atorgar la llicència d'obres al Consell de Mallorca perquè portés a terme la millora de les muralles i de la Torre de l'Homenatge de la fortificació. Aquell mateix any, un altre jutge -en una resolució posteriorment confirmada per l'Audiència Provincial de Balears- desestimava una demanda interposada per la família amb què reclamava la titularitat de diversos edificis integrats al Castell d'Alaró i que el magistrat va declarar que pertanyen a l'Església.

La història moderna del castell va iniciar el 1811, quan l'Estat el va posar en venda i els habitants d'Alaró van dur a terme un important esforç col·lectiu per adquirir el monument mitjançant una recol·lecta popular. El principal símbol del municipi es va convertir, des de llavors, en propietat dels alaroners. Tot i això, el 1885, les lleis de desamortització van portar l'administració central a recuperar el castell i a subhastar-lo a favor de Pere José Sampol Cañellas. La construcció s'ubica, a més, a la finca coneguda com Es Verger, adquirida per Antonio Ordinas Català el 1935, tal com al·leguen els seus descendents. Després de la seva mort es van produir diverses inscripcions i segregacions registrals entre els successius hereus, que defensen com a pròpia la propietat del complex, incloses les muralles i exceptuat l'oratori.

En 1811, l'Estat va posar en venda el castell i els habitants d'Alaró el van adquirir mitjançant una recol·lecta popular, però en 1885 les lleis de desamortització van portar a l'administració central a recuperar-lo i a subhastar-lo a favor de Pere José Sampol Cañellas. La construcció se situa en una finca adquirida per Antonio Ordinas Català en 1935

Hisenda investiga la propietat del castell

Als anys seixanta, la Direcció General del Patrimoni de l'Estat del Ministeri d'Hisenda va iniciar diverses actuacions de recerca al voltant dels immobles que poguessin ser de la seva titularitat. Les indagacions van incloure la fortificació d'Alaró. L'expedient va determinar que, malgrat la irregular definició dels límits de les finques on s'ubica, les ruïnes del castell i les muralles són de titularitat estatal.

El 1969, el Govern central va declarar, de fet, la inalienabilitat de l'immoble i l'afectació del mateix al llavors Ministeri d'Educació i Ciència. Des d'aleshores, està inscrit a l'Inventari General de Béns i Drets de l'Estat. El traspàs de competències a Balears el 1983 i l'aprovació del seu Estatut d'Autonomia van generar uns llimbs administratius sobre l'edificació que n'ha dificultat la gestió des d'aleshores.

La família Ordinas, no obstant, es declara “legítima propietària” del fortí i el seu recinte defensiu després que l'Estat deixés de ser titular del mateix a partir del 1885 i Ordinas Català es fes després amb la finca.

La disputa entre els Ordinas i el Consell es remunta a començaments dels anys noranta, quan l'organisme insular ja va intentar, sense èxit, negociar la compra del recinte. Des de llavors, els desacords han estat constants, marcats per denúncies de limitació d'accés a senderistes i traves a les feines de restauració impulsades per les administracions públiques. L'any passat, el conflicte va arribar al seu punt àlgid quan la institució insular va anunciar la seva intenció d'expropiar la construcció defensiva al·legant raons d'interès general i de preservació patrimonial, una manifestació que es va produir després d'anys de negociacions fallides per arribar a un acord d'adquisició o cessió de l'ús de l'immoble.

El president del Consell, Llorenç Galmés (PP), va assegurar llavors, i manté ara, que Mallorca “no es pot permetre que un dels seus símbols històrics estigui en mans privades i sense una gestió adequada per part de l'administració”. La institució argueix que el castell forma part de la memòria històrica col·lectiva de Mallorca i se n'ha de garantir l'accés lliure i la preservació adequada. Recorda, a més, que la fortificació està catalogada com a Bé d'Interès Cultural (BIC) des del 1931 i que, per tant, les administracions estan obligades a protegir-lo.

La família Ordinas, per la seva banda, ha reiterat diverses vegades que no té intenció de cedir el castell a l'administració i que la propietat ha estat mantinguda durant generacions amb recursos propis, principalment com a guardians i hospitalers de l'hostatgeria, al·legant que el Consell de Mallorca ha incomplert compromisos de col·laboració en tasques de manteniment.