Vox es creix i força el PP a colar en una llei avícola la supressió del català i la legalització de camps de polo a Balears

Després d'aconseguir que el PP assumeixi l'agenda ultra de Vox a canvi de donar suport als pressupostos del 2025 a les Balears, la formació d'extrema dreta ha redoblat el pols amb els conservadors. Els de Santiago Abascal busquen colar com més aviat millor la supressió del català a la sanitat pública -una mesura que ja està sent aplicada a través d'un decret específic, però no mitjançant llei- i la legalització de camps de polo via esmenes a una normativa que no té res a veure amb aquestes matèries: la que regularà les explotacions ramaderes intensives d'aus de corral, la validació del qual serà abordada en el ple parlamentari de dimarts que ve. Molt abans, per tant, que els comptes autonòmics siguin debatuts -i previsiblement aprovats- el proper mes de juliol.

Vox vol aprofitar així el debat de la més coneguda com a 'llei de macrogranges' -que preveu prohibir les explotacions avícoles de més de 160.000 gallines- per introduir-hi una bateria d'esmenes, consultades pel Diario.es, dirigides a modificar altres normatives i incorporar-hi. I tot això enmig de la tramitació dels pressupostos d'aquest any, l'esborrany dels quals encara està sent presentat pels diferents consellers en comissió parlamentària.

Mitjançant aquesta maniobra, els d'Abascal recuperen diverses de les esmenes que el PP, en una situació inèdita a la història democràtica balear, va validar per error el passat mes de desembre, en aquella ocasió a la Llei autonòmica de simplificació administrativa, amb què Vox pretenia retrotreure la legislació balear a dècades anteriors en matèria mediambiental i de normalització de la llengua catalana a les illes.

Arran d'aquest error, que els populars van qualificar d'“humà”, l'Executiu de Marga Prohens es va veure abocat a aprovar d'urgència un decret per suprimir les correccions incorporades per equivocació. Per això, el PP va haver de demanar el suport dels grups d'esquerres, amb els que, a canvi, es va comprometre a no derogar la llei balear de memòria democràtica. Un pacte que els conservadors tiraran per terra atès que la supressió d'aquesta norma era un dels condicionants que va imposar Vox a canvi d'oferir el seu suport als pressupostos del 2025.

En concret, una de les esmenes plantejades pel partit ultraconservador a la 'llei de macrogranges' passa per modificar una de les disposicions transitòries de la llei de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l'ús del català a l'àmbit de la funció pública, aprovada el 2016 per l'anterior Govern de Francina Armengol. Vox proposa que aquesta normativa estableixi que “el coneixement de la llengua catalana no serà, amb caràcter general, un requisit per accedir a la condició de personal estatutari sanitari del Servei de Salut de les Illes Balears i dels ens adscrits a aquest servei”. Així mateix, els d'Abascal insten a fixar que el coneixement de la llengua de les illes “tampoc serà un requisit exigible per ocupar places o llocs de treball com a personal laboral en els ens instrumentals adscrits al Servei de Salut, el requisit d'accés del qual sigui una titulació de la branca sanitària”.

Sí que mantenen, en canvi, que el coneixement de la llengua catalana sigui un requisit per accedir a determinats nivells estatutaris de gestió i serveis, i proposen que les normes de creació de categories professionals d'aquest personal podran establir com a requisit d'accés i ocupació un nivell de coneixements de llengua catalana superior als establerts amb caràcter general en aquest mateix apartat “quan les característiques especials de les seves funcions així ho demandin”.

D'altra banda, els de Bambú proposen modificar la llei agrària impulsada sota la primera legislatura d'Armengol amb l'objectiu que les activitats eqüestres tornin a tenir la consideració d'activitat complementària de les explotacions agràries. Un marc que donaria via lliure, igual que ja va passar sota la legislatura del popular José Ramón Bauzá (2011-2015), a l'activitat dels camps de pol, que, com va poder comprovar elDiario.es, continua practicant-se de forma clandestina a instal·lacions construïdes en sòl rústic.

Regulació del polo a Balears: el furor dels estrangers rics

No en va, el polo va començar a causar furor a les Balears –principalment entre els estrangers de més poder adquisitiu– a partir de l'aprovació, el 2014, de la llei agrària balear de Bauzá, que declarava el sector equí una prioritat estratègica de la política agrària de les illes. La normativa atribuïa al polo el caràcter dactivitat complementària de l'explotació agrària, igual que ho feia en el cas d'activitats eqüestres com l'hostatge i el pupil·latge eqüestre; la creació, la utilització i l'explotació de rutes i senders eqüestres; l'ús d'èquids en utilitats mediambientals i terapèutiques, l'equitació i altres modalitats i esports hípics com ara el trot, la doma i el salt. A més, exonerava aquestes activitats de la declaració d'interès general “per la vinculació amb la destinació o amb la naturalesa de les finques”.

Dos anys abans, l'Executiu del PP, de la mà del seu conseller Carlos Delgado, ja havia impulsat una llei de turisme que donava via lliure a la construcció d'establiments i infraestructures “en qualsevol classe de sòl rústic amb independència del seu grau de protecció, sense que sigui necessària la declaració d'interès general”. Es donava així la combinació perfecta perquè els promotors del polo poguessin actuar a plaer.

Ja sota la batuta de l'exconseller d'Agricultura i posterior president del PP balear Biel Company, el Govern va possibilitar la projecció de camps de polo la construcció dels quals va motivar severes crítiques per part dels grups ecologistes, entre altres motius per la seva ubicació i per la quantitat d'aigua que es requereix per a la realització d'aquest tipus de competicions. Entre aquelles entitats, el Grup d'Ornitologia Balear (GOB) va presentar al·legacions immediatament en afirmar que la normativa, amb el pretext de fomentar l'activitat agrària, afavoria en realitat els interessos dels grans propietaris i terratinents en promoure la desregulació del sòl rústic, l'especulació, la substitució de l'activitat agrària i les inversions immobiliàries.

El 2016, ja amb la socialista Armengol com a presidenta, l'Executiu va modificar part de l'articulat de la Llei Agrària, suprimint el precepte que les excloïa de les declaracions d'interès general. L'activitat eqüestre deixava d'estar regida per aquesta normativa i la pràctica del polo deixava de tenir caràcter d'activitat complementària. Cosa que podria canviar si, finalment, el PP recolza dimarts que ve les esmenes de Vox a una llei, la de 'macrogranges', que aspirava a ser tècnica i poc conflictiva. La qüestió de fons és fins on és disposat a cedir el partit de Prohens per mantenir l'estabilitat de la legislatura.