PP i Vox eximeixen els funcionaris d'acreditar durant quatre anys el català a Balears: “Aquest és només el començament”

El Govern balear del PP ha aprovat un decret llei amb què es prorrogarà de dos a quatre anys el termini per acreditar el coneixement del català en els processos d'estabilització de tots els empleats públics de les illes. Es tracta d'una mesura que, com ha reconegut el mateix Executiu, ha estat pactada amb Vox amb l'objectiu de fer front, en paraules del vicepresident del Govern, Antoni Costa, a la “greu” situació en què es trobarien a nivell laboral els treballadors públics de diferents àrees, especialment a la Fundació d'Atenció i Suport a la Dependència, per no poder estabilitzar la seva plaça com a conseqüència, ha dit, de no disposar de la titulació lingüística requerida.

Ja a primera hora d'aquest divendres, la formació d'extrema dreta difonia un comunicat en què reivindicava com a pròpies les mesures lingüístiques incorporades i advertia que aquest “és només el començament”. Precisament, la presència del català a l'àmbit públic, i més en concret a l'educatiu, és en aquests moments el principal escull que mantenen PP i Vox en les seves negociacions dels Pressupostos de 2025, atès que els de Santiago Abascal han endurit les seves exigències, assegurant que només recolzaran els comptes si el Govern deroga el decret de mínims -que, des de la seva aprovació el 1997, garanteix almenys un 50% l'ús del català a l'ensenyament- o si, si no, suprimeix l'autonomia dels centres a l'hora de decidir en quina llengua impartir l'ensenyament.

Amb tot, Costa ha assegurat que les propostes incloses en el decret recent aprovat “no tenen absolutament res a veure” amb les negociacions dels pressupostos i que el pacte aconseguit amb Vox se cenyeix únicament a la norma tirada endavant aquest divendres. El també conseller d'Economia, Hisenda i Innovació ha asseverat que l'Executiu “posarà totes les facilitats possibles perquè aquests treballadors assumeixin els coneixements lingüístics”, asseverant que l'ampliació del termini és l'única de les dues alternatives que podia adoptar: l'altra era l'acomiadament dels treballadors en no comptar amb el nivell lingüístic exigit desprès dels dos anys transcorreguts per a això.

“El Govern no els acomiadarà. Són serveis essencials”, ha manifestat, sense aclarir si, quan finalitzin els quatre anys pactats en el decret i els treballadors no han acreditat els seus coneixements de català, podran estabilitzar la seva plaça o no. “En quatre anys poden passar coses”, s'ha limitat a respondre, sense especificar, després de ser preguntat per això, a què es referia amb aquests termes.

En concret, el text modifica una disposició addicional del decret de mesures urgents per reduir la temporalitat en l'ocupació pública (aprovat el juny de 2022 per l'Executiu de Francina Armengol), amb l'objectiu d'incorporar-hi la pròrroga dels dos anys de termini del que disposen actualment els funcionaris per acreditar el coneixement. Així, aquells que van accedir a un lloc de treball públic sense disposar del nivell lingüístic exigit, i que disposaven de dos anys per acreditar-ho, ara comptaran amb dos anys més. El nou decret incorpora a més una disposició addicional adreçada a rebaixar el nivell de coneixement de català que han d'acreditar els zeladors.

En ser preguntat sobre per què no s'ha aprovat un decret específic en matèria lingüística, Costa ha argumentat que es tracta de mesures “necessàries i urgents” per evitar, ha al·legat, que el Govern hagi d'acomiadar uns 145 treballadors públics, la majoria (123) de la Fundació d'Atenció i Suport a la Dependència. “És una qüestió de pragmatisme”, ha recalcat.

El vicepresident ha traslladat el seu agraïment als d'Abascal per l'acord assolit i ha volgut deslligar diverses vegades aquest pacte de les negociacions dels pressupostos d'aquest any, que van quedar en suspens el mes de desembre passat quan la formació d'extrema dreta va tombar els comptes després de no veure ateses les condicions que imposava -entre elles, la supressió del català a la funció pública i la seva eliminació com a llengua vehicular a l'educació pública de les illes-. Enmig d'una nova crisi entre les dues formacions i davant l'enduriment de les exigències de Vox, la presidenta balear, Marga Prohens, va anunciar finalment la retirada dels comptes en espera de reprendre les negociacions amb els grups parlamentaris.

Negociacions dels pressupostos

Un cop represes les relacions entre els dos socis d'investidura, i de nou en plenes negociacions per tirar endavant els pressupostos, Vox ha advertit que no donarà el seu vistiplau si el PP no fa un pas més en la seva política lingüística. Els populars, per la seva banda, ja han posat diverses vegades sobre la taula les “línies vermelles” que no traspassaran, entre elles la derogació de l'actual model de conjunció lingüística consensuat en les últimes dècades pels diferents governs autonòmics.

Cal recordar que l'agost del 2023, amb l'actual legislatura acabada d'iniciar, el Govern de Prohens va aprovar, mitjançant un decret de mesures urgents, l'eliminació del català com a requisit laboral per accedir a la sanitat pública, de manera que va passar a ser mèrit. Amb aquesta mesura, l'Executiu mostrava llavors la seva voluntat de facilitar la captació de professionals sanitaris i “posar catifa vermella” perquè “el major nombre” de persones treballi a les illes. La consellera de Salut, Manuela García, va reconèixer llavors, però, no disposar de dades que demostressin la fugida de professionals com a conseqüència de l'exigència del requisit del català.

Amb tot, la supressió de la llengua pròpia de les illes --com així la reconeix l'Estatut d'Autonomia- com a requisit per treballar a la sanitat pública va salvar dimecres passat el seu primer partit al Tribunal Constitucional. El ple, segons va poder saber elDiario.es, va rebutjar el recurs que PSOE i Unides Podem van presentar contra aquesta mesura, però cenyint-se als aspectes formals del decret llei: el mes de desembre passat es va dur a terme una modificació legal del decret del 2023, i això s'estudiarà en una segona sentència, d'aquí a uns quants mesos, i ja sobre el fons.