El PP balear es plega a Vox per a tenir pressupostos: derogarà la llei de memòria i reforçarà l'espanyol a l'escola

El Govern balear del PP s'ha plegat finalment a diverses de les exigències que imposava Vox per a poder tirar endavant els pressupostos autonòmics de 2025: derogarà la llei de memòria democràtica -a pesar que els conservadors van aconseguir al desembre un insòlit pacte amb els partits d'esquerres per a no eliminar-la-, reformarà la llei d'educació amb l'objectiu de garantir la vehicularidad del castellà en l'ensenyament i “el coneixement de l'espanyol en el sistema educatiu” i implantarà l'agenda ultra de Vox en matèria migratòria, denegant l'acolliment de menors migrants no acompanyats procedents del repartiment d'altres comunitats autònomes.

Són les principals mesures que han pactat tots dos socis d'investidura en el marc de l'acord que han tancat aquest divendres per a aprovar els comptes d'enguany, i que arriba més de cinc mesos després que els de Santiago Abascal tombessin al desembre els pressupostos després de no veure ateses les condicions que llavors imposava -entre elles, l'eliminació del català com a llengua vehicular en l'educació pública de les illes-. El desacord entre PP i Vox va abocar a la presidenta balear, Marga Prohens, a retirar finalment l'esborrany enmig de la major crisi oberta fins llavors amb els seus socis d'investidura. El restabliment al març de les relacions entre PP i Vox ha portat finalment a tots dos a aconseguir un acord que, si no hi ha canvis, possibilitarà al juliol l'aprovació parlamentària dels comptes.

Respecte a la llei balear de memòria, PP i Vox suprimiran la normativa a pesar que el mes de desembre passat els conservadors van facilitar, amb la seva abstenció, la vigència d'aquesta llei arran del pacte que havien aconseguit prèviament amb les formacions d'esquerres: a canvi de no eliminar la llei, l'oposició va possibilitar en el mateix ple l'eliminació de 34 esmenes que Vox havia presentat al Decret llei autonòmic de simplificació administrativa, i que els conservadors havien incorporat per error dues setmanes abans, retrotraient la legislació balear a dècades enrere en matèria mediambiental i de normalització de la llengua catalana.

Finalment, totes dues formacions tombaran una normativa que no sols condemna la dictadura franquista, sinó que rebutja també qualsevol totalitarisme i règim antidemocràtic, promovent el reconeixement i la garantia dels drets a la reparació, la veritat i la justícia de totes les víctimes de la guerra civil i la dictadura franquista. La derogació de la llei de memòria figurava en l'acord de legislatura aconseguit en 2023 entre PP i Vox, pel qual els de Bambú es comprometien a abstenir-se en la investidura de Prohens, possibilitant amb això el seu nomenament com a presidenta del Govern, com així va acabar ocorrent.

Mesures en matèria migratòria

En matèria migratòria, i en línia del que ja ha fet el popular Carlos Mazón en la Comunitat Valenciana, l'Executiu del PP no acollirà a més menors migrants no acompanyats procedents del repartiment d'altres comunitats autònomes, ni finançarà nous centres d'acolliment, una decisió que la portaveu parlamentària de Vox, Manuela Cañadas, ha celebrat com una “victòria moral”. L'acord també contempla realitzar proves d'edat de major fiabilitat dirigides a determinar l'edat dels migrants que arriben a les illes, a més de procedir a la tramitació d'expulsió d'aquells que no superin aquesta prova, sempre d'acord amb les actuals lleis d'Estrangeria.

En aquesta línia, PP i Vox han acordat establir un mínim de tres anys de residència per a l'ajuda d'emancipació a extutelats i condicionar la Renda Social a nous perceptors a l'acreditació de tres anys de residència legal i, excepte causa justificada, a participar en itineraris d'inserció laboral, tenint en compte els fills menors i persones dependents a càrrec. També se suprimiran les subvencions a “organitzacions islamistes” així com a associacions o ONG que “col·laboren amb el tràfic de persones i la immigració irregular”.

En aquest mateix apartat, el Govern col·laborarà amb els Consells Insulars en l'elaboració de plans de retorn dels menors migrants no acompanyats als seus països de orígen, i desenvoluparà un pla coordinat amb els ajuntaments “per a identificar pisos pastera i empadronaments irregulars i prendre les mesures pertinents”.

Reforma de la llei d'educació

D'altra banda, l'Executiu de Prohens preveu modificar la llei balear d'Educació per a incloure la vehicularidad del castellà i del català i per a promocionar “les modalitats lingüístiques pròpies de cada illa en els principis rectors del model lingüístic per a garantir el coneixement de l'espanyol en el sistema educatiu”. De la mateixa manera, es rebaixarà la nota necessària en finalitzar ESO i Barchillerato per a obtenir el títol de català B2 i C1, respectivament, “a la nota requerida pels criteris del marc europeu de llengües de referència”.

El mateix acord contempla estudiar amb Vox uns altres possibles canvis legislatius i altres mesures que “garanteixin els drets lingüístics de tots els ciutadans de Balears” i “reflecteixin la realitat bilingüe de la nostra comunitat, sempre dins del marc de la Llei de Normalització Lingüística i de l'Estatut d'Autonomia”. També s'eximirà de l'avaluació de llengua catalana a aquells alumnes de famílies que es desplacin de manera temporal a les illes “per raons degudament justificades”, amb l'objectiu, puntualitza el text, de “evitar el menyscapte en l'educació del menor”.

L'Executiu també impulsarà i avançarà en el pla pilot voluntari d'elecció de llengua, reservant i executant els recursos suficients per a la seva aplicació en Educació Primària i la seva extensió a Secundària durant el curs 2025-2026, “complint amb l'acord aconseguit amb Vox al novembre de 2023 i informant del seu desarollo i resultats”.

En l'Administració, PP i Vox busquen garantir que el català no penalitzi en l'accés a les bosses públiques de treball i analitzaran rebaixar o eximir del nivell lingüístic exigit en les categories, cossos, escales i llocs de treball que “no tracten amb la ciutadania”. L'acord remarca que treballaran per a garantir que el català “no suposi un impediment” per a accedir a les places deficitàries o de difícil cobertura “on l'exigència lingüística pugui dificultar la prestació del servei als ciutadans”.

En la roda de premsa que han ofert de manera conjunta el portaveu parlamentari del PP, Sebastià Sagreras, i la de Vox, Manuela Cañadas, aquesta ha manifestat la seva satisfacció pel text rubricat, encara que ha reconegut que “sempre fa gust de poc, perquè som molt ambiciosos, però són acords importants”. En ser preguntada sobre fins a on vol arribar Vox, ha recordat que quan amb 12 anys va arribar a Balears, “a l'escola tot era en castellà i hi havia una assignatura en català”. “Després es va imposar la immersió lingüística cent per cent en català i ara vivim en una dictadura lingüística”, ha manifestat.