La Fiscalia assigna al Govern de Mazón la competència de prendre mesures per a “evitar o atenuar” les morts en la DANA

El fiscal de la causa de la DANA, Cristóbal Melgarejo, aposta per frenar Vox, que exerceix una de les acusacions populars i demanava que s’investigara l’actuació el 29 d’octubre passat del Consell de Seguretat Nacional, dependent del president del Govern, Pedro Sánchez. La lletrada del partit d’extrema dreta, Marta Castro, va recórrer contra la interlocutòria de la magistrada del 16 d’abril passat que va desestimar la sol·licitud per part de l’associació Liberum de diligències en aquest sentit. 

L’escrit del representant del ministeri públic demana la desestimació del recurs del partit de Santiago Abascal i enumera extensament la normativa reguladora de la competència “per a adoptar les mesures que hagueren pogut evitar o atenuar les defuncions o les lesions de persones a conseqüència de les inundacions” de la DANA del 29 d’octubre, que va deixar 228 víctimes mortals. 

La normativa, explica l’escrit, resulta “determinant” per a la possible relació de causalitat entre les decisions davant l’emergència i el mortífer resultat, “objecte d’investigació en aquest procediment”. 

El fiscal al·ludeix a la llei autonòmica que assigna al Consell la condició d’“òrgan superior de direcció i coordinació de protecció civil” i adjudica l’exercici del “comandament únic” al titular de la conselleria competent en matèria d’emergències (Salomé Pradas el 29 d’octubre passat). 

A més, el representant del ministeri públic recorda que, tal com indica el Pla Especial davant el Risc d’Inundacions de la Comunitat Valenciana (aprovat el 2010 per decret del Consell de Francisco Camps), a Pradas li corresponia constituir el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) i “determinar, en funció del tipus i la gravetat de l’emergència, les mesures de protecció a la població”. 

L’exconsellera, investigada en la causa juntament amb el seu secretari autonòmic, Emilio Argüeso, també tenia el paper de “determinar” la informació que havia de “facilitar-se” a la població i als mitjans de comunicació “en relació amb la situació d’emergència”. 

La Fiscalia s’alinea així, de nou, amb la principal tesi de la jutgessa instructora sobre la responsabilitat de la Generalitat i descarta que s’investigue el Govern, que no detenia el comandament únic per no haver-se declarat l’emergència d’interés nacional. 

Els plantejaments del fiscal Cristóbal Melgarejo i de la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra xoquen amb les aspiracions d’acusacions populars personades en la causa, com les que exerceix Vox o particulars en el cas de l’associació Liberum i del youtuber conspiracionista Rubén Gisbert, entre altres. 

La instructora ja va desmentir, diverses vegades, les “faules” reiterades sobre el pretés paper de la presa de Forata en el desbordament del barranc de Poio, un dels primers fronts contra el Govern i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), amb el seu president, Miguel Polo, com a objectiu prioritari, en la línia de l’argumentari del president Carlos Mazón. 

No obstant això, tant Vox com Liberum, una entitat que dubta obertament del balanç oficial de defuncions, han intentat (sense èxit) obrir un nou front en la causa per a tractar d’involucrar el Govern de Pedro Sánchez. El partit d’extrema dreta i l’associació nascuda al caliu de la pandèmia de la Covid-19 pretenien que s’investigara el Consell de Seguretat Nacional, un òrgan dependent de la Presidència del Govern. 

La jutgessa rebutja la “normativa alternativa”

La jutgessa va tombar primer la petició referent a Liberum. I, a continuació, Vox va recórrer contra la interlocutòria que desestimava les diligències sol·licitades per aquesta acusació, assegurant que no resultaria “desproporcionada” la “idea” de Liberum. 

No obstant això, la representació jurídica de Vox s’ha topat amb una altra interlocutòria de la jutgessa que, de nou, exclou aquesta possibilitat. La magistrada considera que la petició de proves sobre el Consell de Seguretat Nacional manca de sentit en el procediment que instrueix. 

La resolució, dictada dijous, reitera la “incapacitat” en la presa de decisions dels dos investigats en la causa: l’exconsellera Salomé Pradas i l’ex-secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, malgrat les al·legacions dels dos imputats relatives a la seua falta d’experiència, de coneixement de la situació i de la delegació de la responsabilitat en els tècnics, “entre altres elements exculpatoris”.

Aquesta incapacitat dels imputats a l’hora de prendre decisions davant la catàstrofe, conclou la jutgessa de Catarroja, “no pot suposar la busca reiterada d’una normativa alternativa a la realment aplicable”, tal com pretenien Liberum i Vox.