Toni Francés, alcalde d’Alcoi: “Som de les poques ciutats d’interior que creixen, i això no és fàcil”

A mitjan legislatura, Toni Francés fa balanç amb entusiasme. “Han sigut dos anys molt positius”, assegura l’alcalde socialista. No ho diu per inèrcia política, sinó perquè –com remarca– en aquest temps Alcoi ha passat de la preparació a l’execució: els projectes finançats per fons europeus han començat a convertir-se en realitats visibles.

“Som un dels ajuntaments valencians que més fons europeus ha aconseguit gràcies a una estratègia de ciutat alineada amb els objectius de l’Agenda Urbana”, destaca. Ara, aquesta planificació prèvia es tradueix en obres tangibles en mobilitat, rehabilitació, transició energètica i sostenibilitat.

Aquesta transformació es reflecteix en xifres: Alcoi ha guanyat població, ja frega els 61.000 habitants i recupera el seté lloc entre les ciutats més poblades de la província. “Som de les poques ciutats d’interior que creixen, i això no és fàcil”, apunta Francés, conscient que la competència de les grans urbs costaneres sempre està present.

A aquest creixement contribueixen el teixit industrial, l’activitat universitària i una renda mitjana per llar que, segons ell, “és de les més altes de la província d’Alacant, molt per damunt de la mitjana de la costa”.

Un dels grans projectes estratègics és el Parc Científic de les Comarques Centrals, que tindrà seu a Alcoi. La Generalitat, recorda Francés, va comprometre finançament en els pressupostos autonòmics, i ja s’ha cedit l’antiga fàbrica de Bambú de Papeleras Reunidas per a acollir-lo. “És la peça clau per a transferir coneixement des de la universitat a les empreses”, defensa.

El parc aprofitarà el potencial investigador del campus d’Alcoi, amb l’objectiu de generar innovació aplicada al teixit productiu local: “Sempre hi ha hagut una connexió estreta entre universitat i indústria, i ara, amb el nou director, ho és encara més”.

En paral·lel, la ciutat combat els reptes de l’habitatge. Francés reconeix “una tensió creixent en el centre”, impulsada per la demanda universitària: el 70% de l’alumnat del campus procedeix de fora de la comarca, fins i tot de l’estranger. “Molts inversors compren i rehabiliten pisos per destinar-los a estudiants”, afirma. El lloguer encara no s’ha disparat com en altres zones, però ja hi ha “dificultats d’accés a la compra per als joves”.

L’oferta privada, explica, se centra en habitatges d’alt preu –300.000 euros o més–, inaccessibles per a bona part de la població jove. I reclama acció de les administracions superiors: “Necessitem planificació a cinc anys vista i això exigeix coordinació entre Estat, comunitats autònomes i ajuntaments. Si no redoblem esforços, els nostres joves tindran problemes molt greus per a accedir a un habitatge”.

En matèria de salut, Francés llança una crítica directa: el Govern autonòmic encara no ha complit la seua promesa de declarar l’Hospital d’Alcoi zona de difícil cobertura. “Ja anem reclamant-ho dos anys. Altres hospitals ja ho són, però Alcoi continua sense estar en la llista”, denuncia. Aquesta falta d’incentius, diu, dificulta la retenció de professionals sanitaris, que opten per destinacions més atractives com Alacant o València.

Un altre punt clau del futur immediat és la millora de les connexions ferroviàries. La prioritat és electrificar la línia entre Alcoi i Xàtiva per a integrar-la en la xarxa de Rodalies. “La clau no és només modernitzar la via, sinó augmentar freqüències”, insisteix. Amb la millora prevista, el trajecte fins a Xàtiva quedaria en uns 50 minuts, cosa que permetria estar a València en tot just una hora i vint sense usar el cotxe.

Per a Francés, convertir Xàtiva en l’estació de referència “suposaria un canvi tremend en la mobilitat de tota la comarca”.

El turisme també guanya terreny a la ciutat. “Alcoi és una ciutat de serveis, industrial, però el turisme cada vegada hi és un sector més important”, explica. Tradicionalment vinculat a esdeveniments concrets com la Cavalcada de Reis o els Moros i Cristians, el sector està ara desestacionalitzat gràcies al turisme esportiu i de natura.

“Enguany acollirem sis campionats d’Espanya de diferents modalitats. Sembla anecdòtic, però el campionat de petanca va portar mil participants i vam omplir hotels de tota la comarca”, recorda. A més, afig, Alcoi va ser la segona destinació més demanada de la Comunitat Valenciana en la primera edició del Bo Turístic després de la pandèmia. “La gent busca destinacions no massificades, amb natura i rutes culturals”.

Sobre el seu futur polític, l’alcalde manté la prudència. Ja suma quatre legislatures i, tot i que assegura que “la il·lusió continua intacta”, prefereix no avançar-se: “És un debat que farem en el partit. Sempre hem triat el millor equip per a cada etapa, i així seguirem”.