“Tinc por que el banc m'okupi la casa”: Antonio viu un malson per culpa d'una immobiliària
LLEGIR EN CASTELLÀ
“Us donem la benvinguda a aquest còmode pis ubicat a Sant Josep de Sa Talaia, Balears”. Així comença un dels tants anuncis d'habitatge a Eivissa, seguit d'una descripció minuciosa: “Oportunitat d'inversió, immoble procedent d'execució hipotecària sense possessió”. Antonio, el propietari, viu un malson des de fa anys, tot i que ha guanyat una batalla judicial en què va aconseguir aturar un procés d'execució hipotecària que el banc Santander havia iniciat contra ell. David contra Goliat. Però lluny de gaudir del triomf, encara pateix les conseqüències del procediment. El seu pis està des de fa mesos en venda, no només en un, sinó a diversos portals immobiliaris.
La propietat està en una àrea tranquil·la, malgrat la seva proximitat amb una de les carreteres principals de Cala de Bou. La protegeix un reixat metàl·lic al costat del qual hi ha un porter automàtic on es poden comptar una desena d'habitatges només al primer pis. “No sé quants n'hi ha en total, però molts, no ens coneixem tots els veïns”, diu Irene, una d'aquestes veïnes, mentre creua per la porta principal amb el nadó i la parella.
Antonio, un altre veí que accedeix simultàniament al portal, s'estranya en escoltar si es ven un pis okupat. “No sabem si hi ha okupes, però és estrany, crec que ens hauríem assabentat”, explica aquest propietari, que va pagar al seu moment poc més de 100.000 euros per un habitatge similar al d'Antonio. Antonio explica que l'edifici abans era un aparthotel, amb un restaurant a la planta baixa –ara tancat– on ell havia arribat a ballar ball pagès per als turistes del nord d'Europa. També que la comunitat és “cara”. Per això es planteja –diu a través dels seus pensaments en veu alta– començar a llogar una de les habitacions per 800 euros mensuals.
La mateixa edificació que acollia aquestes actuacions folklòriques, una construcció dels anys setanta, és un reflex del que un dia va ser i ja no és. Però el mercat ha canviat. Ara, el pis d'Antonio, de menys de 50 metres quadrats, es ven avui per 163.000 euros: té una habitació, saló-menjador i cuina i compta amb àrees comunes culpables d'elevar la quota de la comunitat (una piscina comunitària en forma de ronyó i un jardí amb gespa al voltant de l'edifici).
Aquest preu baixa fins als 159.000 euros en alguns portals immobiliaris. Un oasi dins de les ofertes d'habitatge a Eivissa, on l'estudi més angost, amb molta sort, baixa dels 200.000 euros. Un rara avis, una ganga, una oportunitat gairebé única, amb tan sols una pega aparent: es ven amb presumptes okupes. L'okupa, en realitat, segons el consideren el banc i la immobiliària, és l'autèntic propietari de l'immoble.
La casa d'Antonio, de 50 metres quadrats, es ven per 163.000 euros. És una ganga, una oportunitat única a l'illa. El problema? Que es ven amb un habitant, el mateix Antonio, que resideix allà legítimament. Els potencials compradors li han arribat a increpar i a tractar d'okupa perquè és així com apareix en els anuncis de venda
És el president de la comunitat de veïns, que prefereix no identificar-se, qui confirma que l'habitatge no està “ni en venda ni okupat” i informa aquest diari que el veí està “fart” que li preguntin pel pis per adquirir-lo. “Cada setmana, mínim una vegada, algú ve a picar-me la porta per interessar-se per la casa”, explica a elDiario.es Antonio, un home de mitjana edat i arrels granadines, després d'escoltar el timbre. Els potencials compradors l'han arribat a increpar i a tractar d'okupa perquè és així com apareix als anuncis de venda.
Més de deu portals anunciaven l'habitatge fa menys d'una setmana, tot i que el propietari exigeix que els retirin des de fa sis mesos, des de l'octubre passat. “No ha estat fins ara, després d'amenaçar amb accions legals, que no han començat a treure'ls. No tots, però sí alguns”, segueix Antonio. “De fet, ens van mentir un parell de vegades –van dir que ho havien eliminat quan no ho havien fet– i vam haver d'insistir”, explica l'afectat.
Es refereix a Aliseda Immobiliària, que treballa amb el banc Santander, i és artífex de tots els anuncis, retirats el mateix dia que elDiario.es va acudir a l'edifici per poder parlar amb el propietari, que lamenta que no facin més que torejar-lo. Fa uns mesos ja ho va fer Gescobro, una agència de recobrament que es dedicava a cobrar un presumpte deute amb el banc. Aquest diari s'ha intentat posar en contacte amb el banc Santander i Gescobro per telèfon i correu electrònic, sense obtenir-ne cap resposta.
El triomf del recurs d'apel·lació
“Tot va començar amb la clàusula terra”, relata Antonio. Moltes famílies van estar durant anys pagant una quota elevadíssima i gairebé invisible als contractes, fins i tot quan l'Euríbor estava per terra. Després es va descobrir que es tractava d'una clàusula que impedia que les seves mensualitats baixessin, per més que ho fessin els tipus d'interès. Quan aquestes famílies propietàries van començar a investigar, van descobrir que hi havia més gent afectada i els tribunals van acabar donant-los la raó: com que la clàusula no era clara, el banc els havia de tornar el cobrat de més.
El cas d'Antonio va arribar al jutjat de Primera Instància número 3 d'Eivissa l'any 2020. El jutge va aprovar la cancel·lació de la hipoteca a instàncies d'una execució a instàncies del banc Santander l'any 2013. “Es va considerar que l'execució hipotecària estava ben feta i, després, l'Audiència Provincial va resoldre que no, que no hauria d'haver-se executat, per la qual cosa el propietari de l'habitatge continua sent-ho”, asseguren fonts judicials del cas a elDiario.es.
Antonio va presentar un recurs d'apel·lació a la secció número 4 de l'Audiència Provincial de Palma que l'òrgan judicial va estimar, donant-li la raó. La interlocutòria conclou que el venciment del préstec a què al·legava l'entitat bancària en la seva demanda no tenia cap validesa en haver entrat en vigor la nova Llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social.
L'Audiència Provincial de Palma conclou que el venciment del préstec al qual al·legava l'entitat bancària en la seva demanda no tenia cap validesa en haver entrat en vigor la nova Llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per a reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social
El Santander havia presentat la demanda el febrer del 2013, però, segons el que dictava el Tribunal Suprem (sentència núm. 465/2019, d'11 de setembre), tots els préstecs que s'havien donat per vençuts abans de l'entrada en vigor de la llei havien de ser sobreseguts –finalitzats– sense més tràmits. Així ho recull la interlocutòria de l'Audiència.
Aleshores, Antonio tenia un advocat que va aconseguir el sobreseïment de l'adjudicació hipotecària, i a qui l'agència Gescobro va fer el buit. Tot i que tal com veia que avançaven les coses (setmana rere setmana es presentava algú a casa seva preguntant-li per la venda), va decidir optar per un altre representant legal amb més experiència que toreja ara amb Aliseda.
Una operadora d'Aliseda Immobiliària, amb qui s'ha posat en contacte aquest diari, assegura que l'última informació que li consta és que a l'amo li van fer una execució hipotecària i que, malgrat això, no va entregar el pis “i es va quedar d'okupa”. Tot i això, l'advocat del propietari ha enviat nombrosos correus a la immobiliària adjuntant les actuacions judicials i sol·licitant formalment que retirés els anuncis en entendre's, d'aquests documents, que l'anotació d'execució sobre la finca quedava sense efectes. També se'ls requereix, en mails a què ha tingut accés elDiario.es –enviats des de l'octubre del 2024 fins al gener del 2025– que “per favor” no enviessin més persones a visitar l'immoble, en no haver-hi resolució judicial que permeti aquestes visites.
Aliseda Immobiliària, que ha retirat els anuncis després que elDiario.es es presentés a l'immoble, assegura que Antonio 'es va quedar d'okupa'
El seu aval: el registre de la propietat
La mateixa tarda que Antonio recorda tota l'odissea viscuda, una parella s'acosta fins a la seva porta oferint-li diners perquè es vagi del pis en cas que el puguin comprar. Aquesta situació, amb la qual conviu diàriament, li ha provocat un quadre de depressió ansiosa. “Estic empresonat aquí i sense poder continuar amb la meva vida des d'abans de la pandèmia, amb por a l'okupació per part del banc”, confessa Antonio, recolzat sobre el marc de fusta de la porta principal, amb el registre de la propietat en mà. Compta, incrèdul, que fins i tot una immobiliària que també treballava amb el banc el va cridar l'any passat per a dir-li que si no usava el pis, canviarien el pany i el posarien a la venda.
Estic empresonat aquí i sense poder continuar amb la meva vida des d'abans de la pandèmia, amb por a l'okupació per part del banc
La seva silueta es retalla sobre la foscor del petit replà, des d'on ha atès en massa ocasions a persones que volien comprar aquests metres quadrats. “Vaig actualitzant cada dos per tres el document que certifica en el registre que el pis és meu, per si de cas”, apunta. Quan es va cancel·lar l'adjudicació hipotecària, el registre de la propietat número 2 d'Eivissa –on està inscrit l'immoble– degué llevar la nota marginal que posava que hi havia una adjudicació, com va manar el jutge de l'Audiència. Alguna cosa que no sols no es va fer, sinó que a més, des del registre li “van suggerir” a l'amo que retirés la sol·licitud. “Va haver d'escriure'ls, citant les paraules del meu advocat, que sense ordre judicial, no podien actuar d'aquesta forma”.
Per part seva, la immobiliària li ha assegurat, en nombroses ocasions, que el banc li ha fet càrrec de la gestió de l'immoble. “Això Aliseda, quant a Gescobro, encara dient-los i ensenyant-los la documentació amb la sentència i el manament de cancel·lació de la hipoteca, es tanquen en banda i diuen que van guanyar el judici i que el pis és seu. Amb totes dues empreses hem arribat al punt que ja ni contesten als mails”, acaba.
Mentrestant, alguna oferta continua anunciant el pis d'Antonio: “Situat en la primera planta, compta amb tots els serveis necessaris al seu al voltant, com a supermercats, bancs, farmàcies i centres esportius. No et perdis aquesta oportunitat de trobar la casa perfecta per a tu”. L'anunci també adverteix que les fotografies podrien no correspondre's amb l'estat actual de l'immoble.
Des que va passar tot, el president de la comunitat li fa a Antonio, una mica, d'àngel de la guarda, sobretot, quan ha de sortir per llargues temporades. Com una vegada que va haver d'anar a Granada a cuidar del seu pare perquè estava malalt. “La por real ara és que el mateix banc o les seves empreses m'okupin. Estrany, no?”, expressa el propietari. Quan elDiario.es s'allunya de l'habitatge, una veïna, inquilina en la mateixa planta, s'acosta: “Heu esbrinat si està en venda o no? Perquè estem interessades a comprar-ho”.
0