PP i Vox celebren el Dia de les Famílies al costat del monòlit de Sa Feixina, el monument franquista més gran de Balears

Tant el Govern del PP a Balears com Vox han escollit aquest cap de setmana la plaça palmesana de Sa Feixina, on s'ubica el major monument franquista de les illes, per celebrar el Dia de les Famílies i reivindicar el seu paper com a “pilar fonamental de la societat”. Els actes han tingut lloc just un mes i mig després que l'Ajuntament de la capital balear, governat per populars i extrema dreta, li atorguessin la màxima protecció integral malgrat que va ser erigit pel franquisme en 1947 per a glorificar als “herois” del Crucero Baleares, responsable del bombardeig dut a terme en 1937 contra la població civil que fugia de Màlaga a Almeria en plena ofensiva feixista, episodi històricament conegut com 'la Desbandá'.

Tot i la tragèdia que commemora el monument, els de Santiago Abascal reunien aquest dissabte amb unes 500 persones -d'acord amb les xifres difoses per la formació- en “una jornada lúdica” en què, en paraules de Vox, els assistents “han gaudit d'una gran paella familiar”, un tardeo amb música i activitats infantils. Per la seva banda, la presidenta del Govern, la popular Marga Prohens, anava aquest diumenge a Sa Feixina per formar part de les activitats organitzades per l'Executiu al lloc, com ara pintacares, un espectacle de màgia, contacontes i un laberint d'il·lusions.

En un missatge publicat a la xarxa social 'X' (abans Twitter), Prohens ha defensat que “les famílies, siguin com siguin, són el pilar fonamental de la societat”. “Un dia per compartir i per posar en valor tot allò que ens uneix”, ha recalcat la líder balear.

Es tracta de la primera vegada que a la zona es fa un acte d'aquestes característiques. Amb la seva silueta de formigó armat i la seva empremta monumental, els últims anys Sa Feixina ha servit d'escenari per a alguns dels actes polítics de Vox, que, des de la seva irrupció institucional a les illes el 2019, ha utilitzat aquest lloc com a escenari simbòlic per a les seves manifestacions en defensa del que anomenen “la història d'Espanya sense complexos”.

El 20 de novembre del 2023, coincidint amb l'aniversari de la mort de Franco, diversos membres del partit van acudir al lloc en una acció no oficial, però àmpliament difosa en xarxes socials. Va ser a més en aquesta zona on el líder de Vox, Santiago Abascal, va celebrar l'abril del 2023 el míting principal de precampanya del partit a Balears.

En altres ocasions, Falange ha organitzat ofrenes florals al monòlit com a homenatge als “caiguts per Déu i per Espanya”, mentre que l'organització ultracatòlica Hazte Oir ha convocat diverses concentracions a sa Feixina, especialment el 2016 i 2017, quan es va intensificar el debat sobre la possible demolició del monòlit. Sota el lema “No esborrin la nostra història”, defensaven el seu valor com a patrimoni cultural i històric, minimitzant el seu origen franquista.

Inaugurat en presència de Franco

El monument, inaugurat el 1947 amb la presència del dictador Francisco Franco i dissenyat pels arquitectes Francisco Roca Simó i Antoni Roca Cabanellas, va ser construït gràcies a les abundants donacions de particulars i empreses que van reunir les 100.000 pessetes que va costar la seva execució en record dels mariners morts per l'enfonsament del Baleares: el creuer del bàndol revoltat havia estat torpedinat per la flota republicana en 1938 durant la batalla del cap de Pals, en la Guerra Civil. El vaixell es va enfonsar amb més de 700 homes a bord, molts d'ells reclutats a Mallorca.

Un any abans, el vaixell havia estat responsable de bombardejar contra els milers de civils que el 7 de febrer de 1937 es van llançar des de Màlaga a la carretera rumb a Almeria. Durant dies, desenes de milers de persones van fugir en direcció est dels regulars marroquins i els tancs italians que venien per l'oest. En la seva fugida, van ser bombardejades pels avions Heinkel de la Luftwaffe i tres vaixells que els disparaven des de la mar: l'Almirante Cervera, el Baleares i el Canarias.

Els historiadors calculen que van morir entre 5.000 i 10.000 civils. No obstant això, durant la dictadura totes elles van acabar en l'oblit, mentre l'enfonsament del Baleares va ser convertit pel règim franquista en un emblema d'heroisme i martiri nacional i utilitzat com a eina de propaganda en tot el país.