El Parlament balear no defensarà el seu president ultra davant el Constitucional per expulsar dues diputades socialistes

El Parlament balear no representarà els interessos del seu president, Gabriel Le Senne (Vox), al procediment incoat pel Tribunal Constitucional (TC) arran del recurs d'empara interposat per les diputades socialistes Mercedes Garrido i Pilar Costa, a qui el dirigent ultra va expulsar després trencar, en ple hemicicle, una fotografia de tres víctimes del franquisme. Es tracta d'uns fets pels quals, a més, s'asseurà a la banqueta dels acusats per ser jutjat per un delicte d'odi, tal com va avançar elDiario.es. Tot i el seu processament, Le Senne es nega a dimitir mentre la presidenta del Govern, Marga Prohens (PP), es protegeix en el silenci i tampoc el força a abandonar el càrrec.

La Mesa de la Cambra ha acordat la seva no personació en una votació en què Garrido i Costa, vicepresidenta segona i secretària segona de l'òrgan, respectivament, s'han abstingut. Els altres tres membres de la Mesa -Le Senne i dos diputats del PP- han votat en contra de la possibilitat que el Parlament es personi a la causa, per la qual cosa no defensarà els interessos del seu president davant el Constitucional. Si no hi ha canvis fins aleshores, la decisió serà remesa al TC divendres que ve. La segona autoritat de Balears haurà de decidir ara si es persona com a particular.

La Mesa també ha acceptat remetre a l'Alt Tribunal, tal com va instar aquest en una providència dictada el passat 29 de maig, la còpia íntegra del ple en què va tenir lloc l'episodi, així com les actes de la reunió de la Mesa del 10 de juliol de 2024 i de la Junta de Portaveus del 17 del mateix mes.

Després d'examinar el recurs d'empara, els magistrats ho van admetre a tràmit, tal com va avançar aquest mitjà, en apreciar que concorre una “especial transcendència constitucional” atès que planteja un problema o afecta una faceta d'un dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina de l'Alt Tribunal, i “perquè l'assumpte suscitat transcendeix del cas concret perquè pogués tenir unes conseqüències polítiques generals”.

En concret, els fets es van produir durant la sessió plenària celebrada el 18 de juny de 2024, quan Le Senne va instar les dues socialistes que substituïssin les samarretes que portaven amb la imatge de les mateixes represaliades que figuraven a la fotografia amb l'objectiu de salvaguardar la neutralitat de la neutralitat o bé que ocupessin els seus escons en l'hemicicle si preferien continuar portant-les. Enmig d'un clima de màxima tensió i després de tres anomenades a l'ordre, el president va ordenar finalment la seva expulsió, no sense abans estripar la fotografia que Garrit tenia exposada en la tapa del seu ordinador.

Ara, l'Alt Tribunal haurà de determinar si Le Senne va vulnerar els drets fonamentals de totes dues en instar-les que abandonessin el ple, en ordenar-les que retiressin les fotografies adherides a l'anvers dels seus ordinadors i d'esquinçar la que portava Garrido, així com en negar-se el president a declarar lesionats aquests mateixos.

Mentrestant, l'Audiència Provincial de Balears va rebutjar dilluns passat el recurs que va interposar el president del Parlament al gener per sol·licitar la seva exoneració en la causa penal en què està acusat per un delicte d'odi. La decisió del tribunal l'envia automàticament a judici sota una petició d'entre un any i quatre mesos fins a quatre anys de presó i fins a 11 d'inhabilitació. Per part seva, el mateix Le Senne i la Fiscalia reclamen la seva absolució en al·legar que va actuar en l'exercici de les seves funcions per preservar la neutralitat institucional i el pluralisme polític.

Tot just un dia després del pronunciament dels magistrats, Le Senne presidia amb normalitat el ple de la Cambra celebrat aquest dimarts, una sessió marcada per la seva continuïtat del president de la institució així com per l'encreuament d'acusacions entre el Govern i els grups d'esquerres segons el pacte pressupostari aconseguit la setmana passada entre PP i Vox. Durant la mateixa, Prohens no va fer cap menció de les circumstàncies que en aquests moments envolten la segona autoritat de Balears i, en l'instant en què abandonava l'hemicicle i els mitjans de comunicació li inquirien sobre això, va eludir respondre les preguntes de la premsa amb un “bon dia” i va sortir del Parlament.

La cap de l'Executiu autonòmic evita així fer qualsevol pas tot i que el juliol del 2024, setmanes després de l'incident, va donar “per fet”que Le Senne dimitiria atès que, segons el seu punt de vista, era l'única manera que la decisió adoptada per Santiago Abascal aquell mateix mes de trencar els acords autonòmics de governabilitat tingués efecte a Balears: “La decisió de Vox de donar per trencat els seus acords [amb el PP] implica també la seva renúncia a la presidència del Parlament de les Illes Balears, que van obtenir fruit daquests acords. Abascal va ser molt clar i va dir que es trencaven els governs de totes les comunitats autònomes i aquí l'única contraprestació [de Vox] era la presidència del Parlament”, assenyalava aleshores la líder autonòmica. A hores d'ara, Le Senne continua sent màxim responsable de la Cambra.

Per la seva banda, els grups d'esquerra al Parlament han urgit activar els procediments per suspendre de les seves funcions el dirigent d'extrema dreta, acusant Prohens d'emparar un “presumpte delinqüent”. No en va, aquest dimarts van registrar un escrit dirigit a la diputada presidenta de la Comissió de l'Estatut dels Diputats, Marta Pereira (PP), perquè convoqui la reunió per debatre i votar la suspensió de Le Senne en virtut de l'article 9 del reglament del Parlament.

Ja el passat 3 de setembre, i sense revelar el sentit el seu posicionament fins a uns minuts abans de la votació, el PP va salvar Le Senne de la destitució, instada pels grups de l'oposició (PSIB-PSOE, Més per Mallorca, Més per Menorca i Podem). Amb la seva abstenció, els conservadors, els qui el 2023 van fer pujar el dirigent ultra a la presidència del Parlament a canvi que els populars poguessin governar Balears en solitari -això sí, amb el suport extern de Vox-, van facilitar la seva permanència al càrrec.