‘La invasió dels bàrbars’, en memòria dels qui varen ser soterrats per la Història

‘La invasió dels bàrbars’ és l'adaptació cinematogràfica, per part de Vicent Monsonís, de l'obra de teatre homònima de Chema Cardeña estrenada en la Sala Russafa de València en febrer de 2020. És un drama històric que descobreix un moment de la nostra història que ens ha sigut amagat durant massa temps, el de la repressió en la immediata postguerra, i ens mostra les conseqüències que encara hui pateixen les víctimes i els seus descendents. Malgrat tractar-se d'un tema tan terrible i cruel, és una pel·lícula carregada de bellesa i poesia i és, sobretot, una història emocionant.

El film, dirigit per Vicent Monsonís i protagonitzat per Olga Alamán, Jordi Cadellans, Rosa López i Jordi Ballester, conta dues històries paral·leles, separades per 80 anys. Una de postguerra i una altra actual. Una de repressió i altra de reparació. Dues històries inseparables que expliquen també la història amagada del nostre país.

La pel·lícula obri aquest dissabte, 31 de maig, el Festival Internacional de Cinema en Català (FICCAT) a Roda de Berà. Ha estat filmada durant el 2024 en diverses localitzacions del País Valencià i ha comptat amb un pressupost d’un milió d’euros. El film tracta el tema de la memòria històrica i democràtica, i barreja l’acció del passat en els mesos immediats a la victòria dels feixistes en la Guerra Civil, amb els temps actuals.

El destí d’algunes pintures del Museu del Prado que, amb l’arribada de les autoritats franquistes, van desaparèixer del magatzem on la República les havia protegit, comparteix la trama de la pel·lícula amb la lluita actual de moltes famílies per recuperar les restes dels seus avantpassats afusellats pels feixistes i oblidats en foses perdudes. 'La invasió dels bàrbars' s’estrenarà per al públic a la tardor.

Temàtica de la pel·lícula

Espanya és l'únic país del món on va guanyar el feixisme, i es va quedar 40 anys. Els vencedors no només van intentar massacrar els vençuts, sinó que els van furtar el patrimoni, privat i públic, per enriquir-se també amb el botí de la victòria. Aquesta és una part de la història de la qual s'ha parlat ben poc... i és precisament del que tracta ‘La invasió dels bàrbars’.

Aquesta pel·lícula, explica Monsonís, està basada en l'obra homònima de Chema Cardeña, dramaturg valencià amb el qual col·labora sovint: “Cardeña agafa elements de la realitat històrica per a construir una trama versemblant que ens explica la història des del punt de vista dels que la varen perdre, no dels guanyadors”. És la tercera vegada que adapta una obra de Cardeña: “Fa temps que apostem per la connexió entre les arts escèniques i el sector audiovisual al nostre país. El nostre és un esforç conscient per crear un cinema valencià de veritat que implique els autors, el talent creatiu, interpretatiu i la professionalitat dels nostres tècnics”.

Una pel·lícula com aquesta, resalta el director, “és un pas endavant en la consolidació real d'eixe sector audiovisual i cinematogràfic netament valencià, però és, a més, una bona història, realista i versemblant, que remou les consciències i ens posa davant de l'espill de la nostra pròpia història. Perquè també nosaltres tenim dret a contar les nostres històries i que no vinguen a contar-nos-les sempre de fora”.

‘La invasió dels bàrbars’ és l'adaptació cinematogràfica, per part de Vicent Monsonís, de l'obra de teatre homònima de Chema Cardeña estrenada en la Sala Russafa de València en febrer de 2020. És un drama històric que descobreix un moment de la nostra història que ens ha sigut amagat durant massa temps, el de la repressió en la immediata postguerra, i ens mostra les conseqüències que encara hui pateixen les víctimes i els seus descendents. Malgrat tractar-se d'un tema tan terrible i cruel, és una pel·lícula carregada de bellesa i poesia i és, sobretot, una història emocionant.

El film, dirigit per Vicent Monsonís i protagonitzat per Olga Alamán, Jordi Cadellans, Rosa López i Jordi Ballester, conta dues històries paral·leles, separades per 80 anys. Una de postguerra i una altra actual. Una de repressió i altra de reparació. Dues històries inseparables que expliquen també la història amagada del nostre país.