El PP reivindica els seus dos anys de mandat a les Balears mentre l'esquerra li retreu la seva “política especulativa”

Dos anys després de recuperar el poder en Balears, el PP s'ha mostrat orgullós de la seva gestió al capdavant del Govern, reivindicant principalment les seves polítiques quant a deduccions fiscals així com en matèria d'habitatge, educació i turisme. Des de la bancada de l'oposició, els grups d'esquerres han acusat els conservadors de desplegar, de la mà de Vox, una “política especulativa”, de possibilitar el repartiment de “més de 500 milions en beneficis” als promotors amb el seu decret d'habitatge i de no fer front a les greus a les conseqüències del turisme massiu.

Durant el ple celebrat aquest dimarts en el Parlament, el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, ha defensat les bonances del decret d'actuacions urgents destinades a l'obtenció de sòl, que, després del recent acord aconseguit amb els de Santiago Abascal en matèria d'habitatge, permetrà construir en sòl rústic sense necessitat d'haver esgotat l'urbanitzable “sempre que els ajuntaments ho justifiquin”, tal com va avançar a inicis d'aquesta setmana el portaveu parlamentari del PP, Sebastià Sagreras.

Decret d'habitatge

Mateo ha assegurat que els habitatges de preu limitat que es construiran en virtut de la nova normativa estaran “molt per sota del preu de mercat”, asseverant que durant la primera meitat d'aquest mandat la seva Conselleria s'ha dedicat a “donar resposta a les necessitats de la ciutadania i als perills existents” després de vuit anys de l'anterior Govern del Pacte. “Estan vostès perduts i nosaltres fem la nostra feina, amb un pla de xoc amb 5.000 habitatges assequibles i amb un decret per a desbloquejar sòl per a la construcció d'habitatges i fer front a una situació d'urgència que nosaltres vivim i van provocar vostès”, ha subratllat.

El conseller ha assenyalat que el decret permetrà que es construeixi un 50% d'habitatges de preu limitat (HPL), una nova figura introduïda pel PP en aquesta legislatura. Aquestes últimes, ha assegurat, estaran “molt per sota del preu del mercat”, una afirmació que des de l'oposició han negat de manera reiterada des que es va anunciar el decret en al·legar que el preu màxim de les VPL es veurà incrementat en fins a un 30% sobre els Habitatges de Protecció Oficial (HPO).

Referent a això, la diputada socialista Mercedes Garrido ha lamentat que, amb la situació actual, “els ciutadans estan més desesperats que mai” per a poder accedir a un habitatge, acusant el Govern del PP de projectar a mitjan 2023 fins a 900 HPO de les quals “no hi ha ni una licitació”, de legalitzar “30.000 habitatges amb piscina”, de regularitzar la situació urbanística d'unes 20 naus en el polígon industrial de Campos i d'injectar “500 milions en beneficis als promotors per a carregar-se les HPO a Palma”. “Els qui guanyaran seran els seus amics”, ha criticat Garrit.

Deduccions fiscals

Per part seva, el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, ha reivindicat les deduccions fiscals a famílies i joves com un dels grans assoliments del Govern una vegada aconseguit l'equador de la legislatura. Entre altres mesures, l'Executiu va decidir eliminar l'Impost de Successions i Donacions, una mesura que va aprovar via decret d'urgència a risc de reduir l'escut social desplegat tant a nivell estatal com regional en els últims anys i d'incomplir els objectius de rebaixa del dèficit (el desequilibri entre ingressos i despeses públiques) establerts per l'Unió Europea.

L'arxipèlag es va sumar així a les retallades iniciades en el seu moment per Madrid, Andalusia, Castella i Lleó o Galícia. El tribut que grava les herències, ja àmpliament bonificat en tota Espanya, i el que fa el propi amb les propietats dels més rics, s'han convertit en el fetitxe d'una batalla fiscal que es ve produint des de fa anys i la rebaixa dels quals beneficia fonamentalment a les rendes més altes.

Amb tot, Costa ha fet especial èmfasi en les famílies i les ha posat “en el centre de les polítiques” especialment a través de les deduccions fiscals, que han permès, ha assenyalat, que els ciutadans en general hagin pogut estalviar més de 530 milions d'euros. En concret, ha apuntat, unes 18.500 famílies “no han pagat ni un sol euro” de l'impost de successions i donacions i més de 1.300 joves menors de 30 anys s'han estalviat bona part de l'impost de transmissions patrimonials corresponents a la compra del seu primer habitatge habitual.

En aquest sentit, el portaveu adjunt del PSIB-PSOE, Marc Pons, ha recriminat que, mentre l'anterior Govern va deixar una “bona situació financera”, unes “bones previsions econòmiques” i un ambient de “pau social”, l'actual s'ha vist embolicat en “embolics, retrocessos i mala gestió”. “S'ha preguntat per què els ciutadans els van enviar a l'oposició? No creu que haurien de fer una mínima autocrítica?”, ha comentat Costa.

Educació

Mentrestant, el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, ha defensat que “sense socialisme i amb el PP, l'educació està millor que mai”. La diputada del PSIB Amanda Fernández ha criticat que “des d'aquest Govern fan actuacions, però no tenen un projecte educatiu”. “Falta professorat, les aules estan massificades, les educadores de 0-3 anys segueixen amb unes condicions sociolaborals indignes, es privatitza l'educació i es vol separar als nens segons la llengua que parlen”, s'ha queixat la parlamentària socialista.

D'altra banda, el conseller ha respost a una pregunta del diputat de Vox Sergio Rodríguez sobre el balanç que fa de la seva conselleria en els dos últims anys en matèria de drets lingüístics. Vera s'ha mostrat “molt orgullós del treball que ha fet aquest Govern i aquesta Conselleria en matèria de drets lingüístics en centres escolars, perquè s'ha fet complir el dret de les famílies a triar la primera llengua d'ensenyament que desitgin per als seus fills, un dret que, a més”, ha recordat, “ve marcat per la legislació vigent”. “Enguany han participat en aquesta elecció un total de 8.751 famílies, de les quals el 82,6% han triat català com a primera llengua per als seus fills, mentre el 17,33% han optat pel castellà”.

El diputat de Vox ha reivindicat la necessitat de “ser imaginatius i valents i demostrar a l'esquerra que en matèria de llengua hi ha un canvi i un canvi real perquè hi ha una manera diferent de fer les coses”. Per aquest motiu, ha instat a Govern i PP a “començar aquest camí junts”.

Prohens desvincula immigració i inseguretat

En un altre moment del ple, la presidenta del Govern, Marga Prohens, ha assegurat que no disposa de dades que vinculin de manera directa immigració irregular i increment de la inseguretat en ser interpel·lada per la portaveu de Vox, Manuela Cañadas, sobre la suposada relació. “No m'agrada parlar sense comptar amb totes les dades. En aquest moment no disposem de les dades per a establir un vincle directe entre immigració i inseguretat”, ha justificat Prohens, qui ha eludit continuar debatent sobre aquest assumpte.

En qualsevol cas, ha dit que tant la crisi migratòria com l'augment de la criminalitat “són dos fets que preocupen molt” a l'Executiu autonòmic i ha recriminat a la Delegació del Govern de Balears que no li faciliti informació sobre les pasteres que arriben “amb impunitat” a les costes de les illes. La presidenta autonòmica, d'altra banda, s'ha reivindicat com una de les líders regionals que ha demanat amb major insistència un “canvi dràstic” de la política migratòria d'Espanya “per a defensar les nostres fronteres i lluitar contra les màfies”.