Hazte Oír recorre contra la interlocutòria de la jutgessa de la DANA que el va expulsar de la causa i assegura ara que acusa els imputats del PP

Hazte Oír ha recorregut contra la interlocutòria de la jutgessa de la DANA del 22 de maig passat que va acordar la seua expulsió de la causa per no ser perjudicat ni representar víctimes ni fer “cap menció” en les seues dues querelles als dos únics investigats en la causa: l’exconsellera Salomé Pradas i l’ex-secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso. Malgrat haver-se querellat inicialment contra la delegada del Govern, Pilar Bernabé, i el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo, i haver descartat anar pels excàrrecs del Consell imputats i abanderant de passada les tesis del Govern de Carlos Mazón i del PP sobre la DANA del 29 d’octubre, en el seu recurs, a què ha tingut accés aquest diari, l’associació ultraconservadora indica: “Síi que exercitem l’acció [penal] contra els dos investigats”. 

L’escrit del lletrat Javier María Pérez-Roldán i Suanzes-Carpegna, representant jurídic d’Hazte Oír, assegura que l’associació ultraconservadora “entenia” que Bernabé i Polo, els dos càrrecs socialistes, eren “corresponsables” i que, “si no es va presentar querella contra els dos investigats actuals, o contra altres eventuals investigats, és per la raó que ja altres acusacions ho havien fet”. 

“Naturalment”, afig el recurs, “totes les querelles i les denúncies acabarien acumulades en el mateix procediment”, per la qual cosa Hazte Oír considerava “inutil [sic]” reiterar fets i sol·licituds d’imputacions “que ja havien fet altres”. 

L’associació ultraconservadora, molt crítica amb la decisió de la jutgessa de la DANA (titlada en un recurs anterior d’“il·lògica i desraonada”), reivindica el seu interés legítim “clar i evident” per a exercir acusació popular, “com fa patent el fet, públic i notori”, d’haver admés la instructora la personació de “nombroses entitats, associacions i partits polítics que ni són perjudicats directes, ni víctimes, ni representen víctimes”. 

El recurs al·ludeix a la “doctrina unànime” del Tribunal Suprem i del Constitucional, que estableix que, “quan la personació ho és en unes actuacions ja obertes, no cal escrit de querella”. 

L’expulsió de la causa de Manos Limpias

En la causa figuren, en condició d’acusacions populars, partits tan variats com el PSPV-PSOE, Compromís, Podem, Vox o Ciutadans, sindicats com la CGT o associacions de la societat civil com Acció Cultural del País Valencià o Mai Més. 

En el flanc dret de les acusacions populars, Manos Limpias va ser expulsat “de manera definitiva” per la jutgessa el 26 de maig passat per la incompatibilitat de la seua personació amb l’exercici de la defensa de l’investigat Emilio Argüeso per part del lletrat José María Bueno Manzanares amb el pseudosindicat, del qual va dir en una entrevista recent que era el seu “advocat de referència” i fins i tot “el seu cap de serveis jurídics”.